El sistema menys dolent

Estic força fart d’empassar-me cada dia a les televisions, ràdios, premsa, xarxes socials, etc., històries per no dormir de la terrible catàstrofe de València.

 

No entraré en aquest tema, molt espinós, perquè en sortiria malparat. Però sí que vull fer un comentari sobre les declaracions que sento de la gent del carrer, als bars, les oficines, les xarxes socials, sobre com de malament ho han fet els polítics i que cal canviar el sistema.

 

Sí, els polítics actuals que tenim a Espanya i a la Comunitat Valenciana han gestionat la tragèdia amb el cul. Alguns, només preocupats per si els treien la cadira o per fer-se la foto de rigor, que ja és prou patètic.

 

I entenc que molta gent -jo el primer- està cansada de promeses incomplertes, impostos que no saps per què serveixen i carallots diversos. Però, quina és l’alternativa? Una dictadura?

 

Ja em permetreu, però per dolenta que sigui la nostra “democràcia” (ho poso entre cometes perquè no sé si arriba al nivell de democràcia autèntica) em quedo amb ella.

 

Tot és millorable. De fet, hauria de ser-ho. Però depèn de nosaltres. Si ens limitem a criticar els polítics amb una cerveseta a la mà, temo molt que no canviarà res. A França, quan els toquen un dret social, surten en tromba a manifestar-se i les decisions que prenen els polítics, tenen repercussions electorals. No cal cremar els carrers, però entre això i no fer res, hi ha un abisme.

 

També passa a Alemanya, al Regne Unit, a Bèlgica o als Països Baixos. Fins i tot a països que ens mirem amb una certa sorna, com Itàlia. I no parlem dels països nòrdics. Però aquí no hi ha manera. En definitiva, no es tracta de manifestar-se, només, sinó de votar de manera intel·ligent i honesta.

 

La gent vota al partit com si fos un Barça-Madrid. Hi són els meus, que són els bons i tenen totes les virtuts i cap defecte i els altres, que són el dimoni. Sisplau, una mica de maduresa. I a les municipals, passa el mateix. En comptes d’escollir gent competent, se sol votar a gent simpàtica o també al partit.

 

Jo prefereixo mil i un cops una persona antipàtica, però intel·ligent i honesta que una persona la mar d’empàtica (almenys en aparença) que després no sàpiga gestionar ni la compra d’un bolígraf, no diguem ja una emergència o el futur del nostre poble.

 

En fi, que ja prou difícil és que una persona moderadament honesta i treballadora i mínimament intel·ligent es presenti al capdavant d’unes eleccions com per després no votar-la i escollir una colla de leros, llepaculs, escalfacadires i la veu dels seus amos.

 

La culpa és nostra. No només, sinó també.

 

La democràcia té tots els defectes que us pugueu imaginar, però com resa la dita, és la millor forma de govern que es coneix. De moment. Potser algun dia no gaire llunyà tindrem quelcom millor, però ara és el que hi ha.

 

Un vaixell sense rumb

Què passa a Puigcerdà? Com pot ser que les coses es demorin tant de temps? Hi ha algú al timó?

 

Al Museu Cerdà estan sense director des que l’Oriol Mercadal va morir l’any 2017, fa 7 anys!!!

 

A l’Escola Taller d’Arts estan sense responsable perquè la persona encarregada es troba de baixa des de fa un any.

 

Ha desaparegut el concurs literari i el de fotografia, Vila de Puigcerdà, que tenia força prestigi en l’àmbit català, que portava un munt d’anys celebrant-se per raons desconegudes i inexplicades. Sembla que tampoc importa gaire i suposo que el podem donar per enterrat.

 

Les entitats culturals, cíviques i esportives de la Vila, que sempre han rebut finançament municipal, es troben aturades perquè l’aixeta no raja. Motiu? Desconegut. No es dona cap explicació. Només es diu que els diners hi són, però per causes tècniques, estan bloquejats. Que si a l’estiu. Que si a la tardor. Que si al desembre. I així, qui dia passa any empeny.

 

No cal que recordi el tema de la gent gran que va estar-se sense Casal força temps i que ara es troben, provisionalment, al Museu Cerdà, en un lloc que no els agrada i l’Ajuntament se’ls va espolsant contínuament, tot dient que ara arranjaran tal local, ara tal altre.

 

No parlem de la manca d’efectius de la Policia Municipal, agreujada per baixes freqüents i recurrents (no passa res, a Puigcerdà no hi ha inseguretat!!!), com també passa amb altres àrees de l’Ajuntament. Per exemple l’àrea d’Intervenció, que té col·lapsats els pagaments de la Casa de la Vila, cosa que afecta moltíssima gent. Quants interventors hem tingut en un any? Molts negocis de Puigcerdà no volen servir l'Ajuntament perquè els deu diners de fa temps.

Tothom fa el que li dona la gana. Locals comercials i de serveis sense llicència o amb una llicència que no els hi correspon, terrasses descontrolades que fan el que volen i quan volen, que ningú no controla perquè, pel que sembla, no hi ha personal suficient. Quanta gent cal per posar una bona multa i que se salta la llei?

 

Després tenim el problema de les escombraries, que fa anys que s’arrossega i que està a punt d’esdevenir endèmic… És cert que l’empresa que gestionava les escombraries ha anat posant bastons a les rodes legalment tant com ha pogut, però em pregunto per què això només passa aquí? Possiblement, les licitacions no es van fer adequadament. Ah i per si no ho sabíeu, tornem a tenir un problema amb les rates. Em refereixo a les de quatre potes. N’hi ha força i es passegen amb total impunitat pels carrers. Per ser una vila turística, déu-n’hi-do la imatge que estem oferint!

 

A sobre, avui surt a les notícies que, Puigcerdà, juntament amb Bellver, són dos dels pocs municipis catalans amb risc greu d’inundació que no tenen plans d’emergència. Quan passi una desgràcia, a qui li fotrem la culpa?

 

L’Escola de Música / Conservatori dels Pirineus, secció Cerdanya, es troba en una situació d’interinitat que fa feredat. El professorat es va reduint i els alumnes també.

 

Ara es parla de traslladar la deixalleria a un lloc provisional, mentre es troba una solució definitiva. Si ens basem en l’experiència d’altres projectes, la cosa va per llarg.

 

La promesa d’una promoció de 135 habitatges socials està bloquejada legalment per interessos particulars i, a sobre, tampoc es troba cap empresa que vulgui tirar endavant el projecte.

 

Alguns comerciants posen traves a totes les activitats que es volen organitzar des de l’Ajuntament per atraure gent. No volen que es faci res mentre les botigues estiguin obertes perquè, pel que sembla, “els resta clients”. Deu ser l’únic lloc del món on això passa. El greu és que des de l’Ajuntament, se’ls fa cas. El que decideixen una minoria, s’imposa a la resta de comerciants i a tot el poble, de fet.

 

Els ramaders amenacen d’endur-se la Fira del Cavall a un altre municipi perquè no s’entenen amb l’Ajuntament. Només ens faltava això! Una de les fires de cavall més importants d’Europa encara acabarà a Alp o a Bolvir! I que consti que no tinc res en contra d’aquestes viles germanes, som nosaltres qui ens ho estem deixant perdre.

 

Torno a preguntar: què coi passa? M’importa ben poc qui en té la culpa, només pregunto què passa, i si això continuarà així durant molt temps? El poble està bloquejat, sense projectes de futur, mentre els pobles i les viles veïnes, de Cerdanya i d’altres comarques, s’espavilen de valent.

 

Puigcerdà és un vaixell fantasma i sense rumb. Algú pensa posar-hi remei o continuarem fotent-li les culpes al súmsum corda?

 

 

És que ningú no pensa fer res?

Si ens donem una volta per Puigcerdà, veurem que en molts indrets hi ha un estat de deixadesa considerable. Sempre li podem donar les culpes als serveis de neteja o a l’Ajuntament, però el fet és que això no és la base del problema.

 

Resulta prou evident que hi ha una deixadesa social generalitzada pel manteniment de la via pública, de les infraestructures comunes, com carrers i places, ascensors, papereres, etc. Podem donar-li també les culpes als joves, perquè a la majoria d’ells, a casa no els ensenyen gaire cosa pel respecte de la cosa pública (ni privada, posats a fer!), però hi ha molta gent grandeta que té les mateixes pautes de comportament.

 

No parlem ja del vandalisme, que sovint s’associa al consum d’alcohol o de drogues, però que temo molt, va més enllà de comportaments d’adolescents i joves problemàtics i s’ha convertit en una veritable plaga.

 

Les autoritats públiques no poden posar un policia a cada cantonada, però sí que seria interessant que posessin més càmeres de vigilància i les controlessin, és clar, perquè algunes ja n’hi ha, però m’agradaria saber quin ús se’n fa, d’elles. Es denuncia mai algú que fa una bretolada i queda enregistrat per la posteritat? Em penso que no.

 

No es volen problemes amb els veïns ni amb els pares dels veïns conflictius. I fem els ulls grossos i ho deixem passar tot, a menys que la cosa sigui realment greu. I de vegades, ni tan sols així.

 

Recordo l’enrenou que fa un temps van causar unes pintades en contra d’un pas de zebra amb els colors de la bandera LGBTI davant del Consell Comarcal. Fins i tot es va desplegar la policia municipal a veure si enxampaven el brètol reincident. No res, és clar.

 

Però per coses molt més greus no es fa res. Els ascensors públics de la Vila es troben en un estat deplorable. Fa uns dies, en un dels ascensors del pàrquing del Museu Cerdà, van haver de posar unes brides al sostre per lligar el fluorescent, perquè se l’enduien. L’altre dia, no hi havia ni brida ni fluorescent, un altre cop. Pujar de nit és entrar en el passatge del terror.

 

Deixadesa, brutícia, desperfectes diversos criden a fer pintades i a més desordre. Aquestes coses s’han de tallar de soca-rel. Primer, quan es produeix el fet, cal esmenar-lo ràpidament, diversos cops si és necessari. I s’ha de cercar els responsables i fer-los-ho pagar econòmicament i si és greu, denúncia.

 

Si no s’actua, al final, és pitjor i les coses acaben degenerant en mals majors. Un lloc on tot s’hi val acaba atraient un tipus de persones i d’activitats que no són bones per la comunitat.

 

Però sembla que anem fent la viu-viu i que aquí ningú no actua. Naturalment, si ets un ciutadà comú i veus un acte vandàlic i el denuncies, no et fan ni cas. I si enxampes l’agressor, aquest es creix i pot arribar a amenaçar-te o alguna cosa pitjor. A això hem arribat.

 

Sempre hi ha hagut bretolades, però eren limitades i no hi havia aquesta sensació de desordre general que patim. Parlo de Puigcerdà, però ni de lluny és l’única població on això passa. Però és on visc i treballo i, per tant, la conec prou bé.

 

M’agradaria que, ja que paguem religiosament els nostres impostos, les autoritats pertinents fessin alguna cosa més que sortir a les fotos somrients repartint premis o donant la maneta. Estaria bé que es preocupessin més per l’estat general de la Vila, que ja va sent hora.