Bolets i jardins

Generalment, quan parlo de l’escalfament global i del canvi climàtic, al·ludeixo al tema de la neu. Però no és a l’únic element de la comarca a què afecta. Per exemple, tenim una nefasta temporada de bolets, degut a la sequera de l’estiu.

Els boscos estan eixuts. Ha plogut molt poc i aviat arribaran els freds, cosa que impedirà que surtin els bolets. Naturalment, molts afeccionats a la caça del bolet estan tristos i decebuts.

No cal que digui que això cada cop serà més comú. És possible que simplement acabin variant els tipus d’espècies i acabem tenint bolets més de secà. Potser d’aquí a unes dècades el cep desaparegui o es torni molt estrany i, en canvi, apareguin llores o ous de reig. I la temible farinera borda, és clar.

Però el cert, és que això de l’escalfament global és una cosa força seriosa i que comença a afectar-nos més del que sembla. Per exemple, els estius són cada cop més secs i el reg dels jardins –amb plantes no autòctones que consumeixen moltíssima aigua- s’haurà de restringir cada cop més.

Tot i així, els jardiners cerdans, en comptes de plantar arbres adaptats al clima cerdà i que consumeixen una quantitat raonable d’aigua, s’entesten, pressionats pels amos dels jardins, la majoria de fora de la comarca, a plantar arbres com les pícees blaves, que són molt boniques, però que estan totalment fora de lloc. I que consumeixen una barbaritat d’aigua.

Això és la Cerdanya, no Nord-amèrica. Alguns fins i tot planten arbres i arbustos semitropicals. En fi, que potser que comencem a prendre consciència del que se’ns ve a sobre i deixem de fer tonteries amb les plantes i amb l’aigua.