Tot s’acaba

Bé, per fi s’ha acabat l’agost. Torna a poc a poc la normalitat a la comarca, tot i que encara queden uns dies perquè la cosa es normalitzi totalment, cosa que sol coincidir amb l‘entrada del nou curs acadèmic, després de la Diada.

Es torna a poder agafar el cotxe sense més riscos dels habituals, es poden creuar els passos de vianants sense risc que algú se t’emporti pel davant (bé, més o menys) i fins i tot es troben llocs per estacionar el cotxe sense haver-se de barallar més del normal.

Les activitats festives i culturals, tot i que no han desaparegut del tot, no tenen res a veure amb les del festiu agost, quan cada dia (o més ben dit, quan cada nit) hi havia algun concert o festa de guardar. Suposo que els veïns ho agraeixen mpel que fa al seu descans nocturn.

El dia comença  davallar i a escurçar-se i les calors –tot i que no acaben de marxar de cop- comencen a remetre. L’estiu s’escola i aviat vindrà la tardor, que enguany té pinta de ser força seca i amb pocs bolets, com la cosa no canviï molt els propers dies i de moment no ho sembla pas.

Pel que fa a les festes de tardor, sembla que enguany no cauen gaire bé: la Diada cau en diumenge, el 12 d’octubre cau en dimecres, l’1 de novembre, en dimarts i el Nadal, en diumenge. Però en fi, no es pot matar tot el que és gras.

Hem patit un estiu força calorós i sec. Es tornen a sentir les lletanies sobre l’escalfament global i el canvi climàtic, del qual només ens recordem quan trona, com de santa Bàrbara, però el cert és que és un fet més que demostrat, enguany agreujat pel fenomen del Niño. Ara vindrà la Niña (no, no és conya), que és el fenomen oposat.

En fi, temps menys agitats i més reflexius, per anar preparant el llarg hivern cerdà que sol durar gairebé mig any.