III Fira Arç i la creativitat cerdana

Divendres al vespre vaig poder gaudir de la III Edició de la Fira Arç de Prullans, sobre fruits perduts. A part de les conferències sobre farmacologia vegetal, totes dues molt interessants, potser el més destacat –com sempre sol passar- va ser el sopar, a base gairebé exclusivament de productes vegetals autòctons.

Entre moltes altres coses vam poder provar una excel·lent crema nyàmeres, que és un tubercle que creix pels marges de les carreteres i fa una flor groga semblant a la del gira-sol, però més petita; gelat de timó (farigola), amb el punt adequat de sabor, fet per un mestre gelater artesà establert a Bellver; un tàrtar d’herbes diverses acompanyat amb una salseta a base de mostassa; la varietat de poma “cul de truja”; o tot un descobriment: un plat a base d’espelta (blat sarraí) i remolatxa, que estava senzillament deliciós.

Tot això em porta a la següent reflexió: a què esperen els cuiners cerdans a prendre’n nota i ampliar l’oferta dels seus plats amb productes vegetals de quilòmetre zero? Actualment, i a causa sobretot de la demanda d’alguns establiments com l’hotel Muntanya de Prullans, s’està produint de manera massiva la nyàmera, abans totalment oblidada.

També es va parlar de licors a base de nabius o de gençana groga, tan valorats a França i que aquí no deixen de ser residuals. A França hi ha un poble (Picherande) que viu gairebé exclusivament de la producció del licor de gençana groga, fan una festa grossa a l’estiu i són una destinació turística per aquest motiu.

La Cerdanya hauria de començar a espavilar en aquest sentit. Els cuiners els té. Els productes els té. I el potencial públic consumidor: els turistes, els té. Només cal posar-hi la voluntat.

Ja s’ha començat a fer amb alguns productes vegetals relativament ben coneguts com les xicoies o l’api silvestre (coscolls) a la primavera, i per descomptat amb bolets com la cremallola o el moixernó. I no parlem dels bolets de tardor! Però encara estem lluny d’aprofitar tot el que ofereix el camp, la muntanya i els horts cerdans.

Està bé això del trinxat i del tiró amb naps: fins i tot tenen festes pròpies. Però la Cerdanya dóna molt més de si que no la col d’hivern o el nap de Talltendre. Tenim varietats fruitals poc conegudes, baies del bosc, moltes espècies d’herbes comestibles en amanides, les nyàmeres, l’espelta, herbes aromàtiques i moltes coses més, com productes derivats: licors, gelees o melmelades.

Potser que posem fil a l’agulla o, millor, a la cullera, perquè tenim tot un univers gustatiu i aromàtic per oferir.