Estrès musical
Tot
és arribar l’estiu i comença a haver-hi un munt d’activitats culturals a la
Cerdanya. Aprofitant el bon temps i una major afluència de turistes i segons
residents, tots els pobles de la Cerdanya s’esforcen en oferir una oferta
cultural més o menys variada, que hi manca la major part de la resta de l’any.
Així, s’agombolen en poques setmanes un munt d’actes lúdics, cosa que produeix
un cert estrès cultural per a aquells de nosaltres a qui ens agrada gaudir
d’aquestes coses.
D’uns
anys ençà, però, una de les ofertes que han experimentat un major creixement és
l’oferta musical. I no només durant el clàssic mes d’agost, sinó ara també al
juliol. Així, amb el curs de piano que té lloc a Puigcerdà a finals de juliol,
s’ofereixen un munt de concerts públics d’aquest instrument en espais oberts.
Això ens ha portat la música al carrer, cosa que és molt d’agrair.
Però
si a això afegim el festival les Clés de Musique, el Festival de Música de
Llívia, els concerts d’Hix, el Festival de Música Antiga del Pirineu, el
festival de la Baga, el cicle de jazz de Bolvir i algunes intervencions
esporàdiques addicionals, tenim gairebé totes les setmanes dos o tres concerts,
alguns dels quals se superposen i es fa impossible assistir-hi a tots.
No
és que critiqui aquesta abundància musical. El que lamento és que estigui tan
mal distribuïda: tanta oferta en dos mesos d’estiu i tan poca cosa la resta de
l’any. És cert que els altres mesos hi sol haver de tant en tant actuacions de
cant coral, però l’oferta es veu molt reduïda en comparació amb els mesos de
juliol i agost.
Altrament,
tot i que l’escola de música municipal Issi Fabra es manté, potser no surten
prou joves músics a la comarca com seria de desitjar. Caldria potenciar
l’ensenyament de la música a la Cerdanya, a fi de poder gaudir en un futur no
gaire llunyà potser d’una petita orquestra formada per músics locals.
Alguns
intents s’han fet ja, però em temo que no gaire reeixits. Esperem que els joves
cerdans s’animin en veure aquestes actuacions de què hem gaudit molts matins i
tardes d’aquest mes de juliol a carrers i places de Puigcerdà i es decideixin a
aprendre a tocar algun instrument. Pensem que a centre-Europa, qui no sap tocar
algun instrument musical és gairebé tingut per inculte. Potser que prenguem
exemple de les coses bones que els altres ens poden oferir.
1 Comments:
Segurament els pares d'aquests alumnes europeus al Nord dels Pirineus tenen uns sous que els permeten, als seus fills i inclús ells mateixos, de poder tirar endavant amb aquests estudis.
El que no entenc, és gairebé un miracle que a casa nostra hi hagi aquest potencial musical. El que vol formar-se musicalment a Cerdanya ho té pelut. És prohibitiu per a moltes famílies.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home