Cap foc al bosc

Fa una setmana vaig poder gaudir un altre any de la Nit Màgica de la Poesia que el Grup de Teatre de Bellver organitza a la capella de Sant Serni de Coborriu, a l’entrada de la vall de l’Ingla, per la nit, a la lum de les espelmes. Enguany les poesies estaven centrades en el recentment desaparegut escriptor cerdà Antoni Cayrol (Jordi Pere Cerdà) i van ser amenitzades amb música d’acordió.

Altres anys, en sortir de l’acte, menjàvem coca i bevíem moscatell entorn d’una foguera que s’encenia al costat de l’església, al prat, però enguany no ha estat possible. Segons se’ns va dir, perquè el foc estava massa a prop del bosc i hi ha una alerta d’incendis. Però jo crec que això ha estat així cada any. El motiu real –suposo- és que l’ajuntament ha instal·lat un aspersor on es feia la foguera i ha plantat gespa i, naturalment, no volen que una foguera se la socarrimi.

És una llàstima, perquè sense la foguera no va ser el mateix. La gent va marxar d’hora i l’acte va quedar una mica desangelat, però és clar, molt pitjor fóra que es declarés un incendi i perdéssim un bosc més a la Cerdanya, a part que a la zona hi ha nuclis habitats.

Cal anar molt en compte amb aquestes coses i si cal fer alguns sacrificis, com no poder fer barbacoes a l’aire lliure segons on, o fogueres festives, doncs no es fan i llestos, que pitjor és l’alternativa.

Alguna persona dels presents va protestar tot dient que “cada vegada ens treuen més coses”, però crec que en aquest cas està plenament justificat. Potser altres anys tampoc s’hauria d’haver fet la foguera, però mai no és tard per començar a prevenir.