Les dotze van tocant

Poc després de les eleccions, suggeria un catàleg de dotze mesures relativament senzilles d'implementar en l'àmbit municipal que farien que l'actual statu quo comencés a canviar significativament. Aquestes mesures eren, resumidament:

1. Posar ordre dins de l'Ajuntament, a efectes sobre tot de funcions laborals.

2. Batejar l'estany del torniquet amb un nom més adient.

3. Posar una il•luminació al campanar que no el faci semblar una casa de barrets.

4. Fer una auditoria o un estudi amb els comptes de l'Ajuntament i exposar-los al poble en un acte públic.

5. Reordenar el tràfic rodat especialment a la zona del Poliesportiu i zones col•lindants.

6. Revitalitzar la Festa Major sense augmentar la despesa, incorporant els joves en els seus actes.

7. Potenciar la Fira del Cavall de tardor, amb un nou plantejament més obert i menys carrincló.

8. Cercar subvencions urgentment per arranjar alguns carrers del poble i asfaltar la variant d'Age.

9. Recuperar el clima de bona entesa amb les entitats cíviques i culturals de la Vila.

10. Arranjar el pati del Museu Cerdà, que està fet un nyap.

11. Concedir-li la Medalla d'Honor de la Vila al desaparegut Sebastià Bosom.

12. Reorientar el sentit de la Festa del Trinxat.


D'aquestes mesures, he de dir amb satisfacció que algunes s'han dut a terme, com la 1 i la 5. D'altres, estan en curs com la 3, 4, 8, 10. D'altres, encara potser no ha arribat el moment de jutjar-les, com la 6, 9 o 12.

Però he de dir, que algunes d'elles sembla que resten en el limb. Per exemple, no entenc per què no s'ha fet cap gestió encara per donar-li al Sebastià Bosom cap reconeixement públic. Entenc que l'anterior alcalde, que no el veia amb massa bons ulls, no fes cap passa. Tot i així, sota el seu mandat, se li va dedicar una sala de l'Arxiu Comarcal.

Però l'actual govern sembla que ha oblidat totalment al Sebastià, una persona que va treballar abnegadament i desinteressada pel poble i per la cultura com ningú altre i amb qui crec que estem en deute tots els puigcerdanesos. Torno a insistir, doncs, en què se li concedeixi alguna distinció pòstuma.

Amb allò que no em faig gaires il•lusions és amb la Festa del Trinxat. Molt em temo que un espectacle com aquest és una ocasió magnífica per posar-se medalles i sortir a la premsa i això és una cosa que no deixaran d'aprofitar els polítics locals, siguin del color que siguin. Espero equivocar-me.

Altrament, pel que fa a la Fira del Cavall, sí que es veu una certa intenció de reorientar-la una mica si continua creixent. Però potser que no badin, no sigui que com tantes altres coses, acabi morint d'èxit.