Aigua que no raja

L'altre dia llegia en premsa una notícia que em va sorprendre molt: la font d'Urús va estar a punt d'assecar-se aquest any. Desconec si es deu a una sobrexplotació de la capa freàtica o si només té a veure amb l'escassetat de pluges que hem patit els darrers mesos a la comarca.

Em va sorprendre perquè sempre que he passat per aquesta font, i algun cop n'havia agafat aigua, sempre dollava un bon raig. Semblava que mai no s'acabaria. Doncs mira, les aparences sovint enganyen. De fet, el propi municipi -Urús- podria tenir una arrel bascoide -ur- que vol dir aigua.

Així, una de les fonts més conegudes de la comarca ha patit problemes i molt em temo que no serà l'única. De vegades oblidem que la Cerdanya no és una comarca humida. A cavall entre un clima mediterrani i un d'alta muntanya, amb alguna component de continentalitat, la Cerdanya només és verda a molts indrets perquè es rega.

I això em porta a reflexionar sobre el fet que cada cop hi ha menys pagesos i, per tant, cada cop es fan servir menys les sèquies i els canals tradicionals per regar la plana cerdana. Alguns han desaparegut o estan molt malmesos per manca de manteniment. Resulta molt car de mantenir unes infrastructures que pocs utilitzen i amb un rendiment decreixent.

La qüestió és: qui regarà la Cerdanya d'aquí uns anys? Què passarà quan gairebé tot l'aigua disponible se'n vagi a omplir piscines o a regar jardinets, la majoria de segones residències on no hi viu ningú durant gairebé tot l'any, però que consumeixen aigua igualment?

De vegades es diu que els pagesos són els jardiners del paisatge. Jo no estic molt d'acord amb aquesta aseveració, ja que penso que ja prou feines tenen com per estar-se amb romanços paisatgístics, però a efectes pràctics sí que fan una tasca callada que si desapareix podria implicar la pèrdua d'un dels principals actius de la comarca: el paisatge i, al seu darrere, una part del turisme.

Només per això caldria ajudar al desenvolupament de les actuals explotacions agrícoles i facilitar-ne que s'instal•lessin de noves. De productes de qualitat no en falten i la possibilitat de lligar-hi una indústria alimentària a aquest sector primari tan malmès, no és cap tonteria.

Si no, a part de perdre una bona oportunitat econòmica -i en aquests temps que corren no estem per rebutjar les oportunitats tan alegrament- acabarem perdent el verd paisatge cerdà del qual tanta gent en viu.