El tren, un altre cop

Novament se'n parla, del tren. Ara, arran d'uns hipotètics Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu. Suposo que les autoritats s'han adonat que la línia fèrria Puigcerdà-Barcelona és tan tercermundista, que encara que arrangin les carreteres no poden fer veure que no existeix.

Per tant, ja està que se'n parli, tot i que com sempre, molt em temo que serà una altra revifalla d'aquelles que ens il•lusionarà a tots per tornar-nos a decebre novament.

Primer, caldria que aquests Jocs Olímpics d'Hivern realment es fessin al Pirineu català, concretament, que algunes proves s'hi disputessin a la Cerdanya. En cas contrari, suposo que aniran fent la viu-viu com fins ara.

Segon, cal que hi hagi diners per arranjar aquesta infraestructura: nous traçats, desdoblaments, nous trens, etc. En època de crisi i quan el primer que està retallant el Govern d'Espanya són les infraestructures, la cosa no està gens clara.

En tercer lloc, el Pirineu cau molt lluny. No m'estranyaria que el traçat entre Vic i Barcelona esdevingués modèlic, però Puigcerdà cau molt lluny. Potser Ripoll, anant bé les coses.

Finalment, aquest tipus d'actuacions impliquen que el territori estigui molt unit i les institucions, associacions i la gent vagin a una. Suposo que no cal que digui res més, oi? Uns voldran el tren fins a Puigcerdà, altres fins la Seu, altres fins a Andorra, altres a la Seu, però per Lleida i altres no voldran res.

Com sempre, la indiferència i les divisions jugaran el seu paper. I com sempre, espero equivocar-me aquest cop sí i que els cerdans despertin d'aquesta espècie de letargia tota estranya en què viuen des de fa dècades (o més?) i reclamin allò que els pertoca.