10 de febrer 2010

De grat o per força

Bé, finalment sembla ser que la força de la piconadora parlamentària del tripartit s'ha imposat i ja tenim Vegueria de l'Alt Pirineu i Aran. És un dir, és clar, perquè de moment la vegueria continua a l'aigüera.

Per començar, suposo que caldrà modificar la llei orgànica de límits provincials i passar els municipis cerdans de Girona a la província de Lleida i després dividir la província de Lleida en dues vegueries. Em pregunto com afectarà això a la llei electoral espanyola. Si seran considerades dues províncies o tindrem una mena d'engendre que no entendrà ningú.

D'altra banda, l'Aran, amb tota la raó del món, segons el meu parer, té tot el dret de posar el crit al cel. Els polítics barcelonins s'han passat la seva identitat específica pel forro dels dallonses i han fet veure que plovia davant de les reivindicacions araneses. Ara, des de l'Aran es comencen a sentir veus que demanen convertir-se en província o fins i tot, deslligar-se de Catalunya.

Si el centralisme madrileny ens dol tant a Catalunya, em pregunto com és possible que des de barcelona siguin tan insensibles a les reivindicacions de la resta del territori i practiquin la mateixa política centralista. Amb una diferència, que s'ha fet palesa aquests darrers dies: almenys a Madrid saben que tenen "el problema catalán", que a Barcelona només tenen present la Val d'Aran a l'hora d'anar a fer l'esquiadeta de torn.

Pel que fa a la Cerdanya, ja m'he manifestat més d'un cop al respecte. Crec que sóc dels pocs cerdans que estan a favor de la vegueria. Però no per això estic content que la cosa tiri endavant. Perquè anar en contra del sentir majoritari del poble no només és antidemocràtic sinó que, a mig i llarg termini no pot portar res de bo.

En un altre sentit, alguns territoris, com certs sectors del Ripollès, haurien vist amb bons ulls pertàneyer a la vegueria pirinenca, però tampoc se'ls ha escoltat gaire.

De moment, la llei de vegueries se n'ha cuidat, i molt, d'establir capitalitats allà on la cosa estava roent, com és el cas del Pirineu. No sé què em fa més por, si tenir una tricapitalitat on ningú sàpiga on ha d'anar i que representi un desgavell de primer ordre, o si centralitzar-ho tot en una població petita i mal comunicada que representi jugar-se-la els mesos d'hivern.

Sóc més partidari de deixar-ho tot en una sola població cèntrica i ben comunicada. Quina és aquesta població? Doncs em sembla evident. Tot i que sé que molts cerdans se'm tiraran al coll per dir-ho, però crec que la capital hauria d'estar a la Seu i santes pasqües. Puigcerdà i Vielha estan massa als extrems, i Sort o Tremp estan massa mal comunicades respecte de la resta del territori.

I això de repartir seus, a part de sonar a premi de consolació, són ganes de fer la punyeta. No passa res si a la Vegueria de la Catalunya central hi ha una capitalitat compartida entre Vic, Manresa i Igualada, perquè totes tres ciutats estan relativament ben comunicades entre elles. Però Puigcerdà, la Seu i Tremp?

Potser que abans de fer experiments amb trilita, els fem amb gasosa. Potser que abans comuniquem bé les principals poblacions pirinenques i fem les infraestructures que cap govern (centralista, metropolità) ha volgut fer, abans de fer-nos anar d'aquí cap allà.

Ja sé que molts diuen que això no passarà, que a cada capital comarcal es podran fer els tràmits, però els funcionaris bé que hauran de desplaçar-se. No són ciutadans o què, els funcionaris? D'altra banda, si tot es pot fer a qualsevol capital comarcal, per què necessitem capital a la vegueria? Es nomena una de simbòlica i ens estalviem un munt de seus.

En fi, que ens hi podem posar fulles. La cosa està dada i beneïda. Suposo que hi haurà protestes i no descarto alguna sorpresa si hi ha canvi de govern s'aquí uns mesos, però de moment, així tenim les coses: uns estaran contents i els altres enfurismats. I la majoria, passaran olímpicament del tema, que ja amb prou feines arriben a final de mes.

1 Comments:

At 6:24 p. m., Anonymous pastoret said...

Estic d'acord. Les províncies han estat sempre un problema per la Cerdanya dividida. Una vegada que des de Catalunya podem establir la nostra pròpia organització territorial es bo que ho fem. Potser no ho hem fet massa bé i si ho haguèssim fet millor també ens queixariem. Som així. El que jo penso, és que els actuals responsables de les administracions locals i comarcals no hagin consultat en cap moment als administrats. Hauria estat bé.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home