Sensibilitat
El comerç i la restauració de Puigcerdà estan emprenyats i amb raó. Es queixen que estan pagant els plats trencats de la pandèmia de la covid-19 i que no reben prou ajuts de les administracions.
Per exemple, a Moià, una població lleugerament més petita que Puigcerdà, l’Ajuntament ha facilitat una quantitat no menyspreable de diners als petits negocis amb problemes.
En altres poblacions properes, els mercats setmanals han funcionat molt abans que a la Vila i no se’ls ha cobrat enterament la taxa corresponent. Aquí sí. O la taxa de terrasses per als bars. Que també s’ha cobrat.
Pel que fa a la taxa d’escombraries de tot el període en què els locals comercials i de restauració van estar tancats, també se’ls ha cobrat íntegrament. Si reclames, et diuen que presentis una instància per escrit. Són maneres?
Entenc perfectament l’alcalde de Puigcerdà quan, pel pont de la Mercè demana que la gent no pugi a Puigcerdà per qüestions sanitàries. Però el cert és que aquest cap de setmana passat, Puigcerdà estava buit i altres poblacions, com Llívia, per posar un exemple, tenien els restaurants treballant a ple rendiment. Malament si dius que no vinguin, malament si dius que vinguin. Et criticaran igual.
Després està el control que es fa sobre les mesures restrictives. És de rebut que alguns bars controlin que ningú s’estigui a la barra mentre que altres se saltin la prohibició a la brava? I ningú no els diu res. Jo mateix ho he pogut veure, no són enraonies, precisament.
Per què has de reduir l’aforament del local quan a taules i perdre calés si els teus veïns no ho fan?
Aquestes coses no són terribles, però són molt molestes, especialment quan tota aquesta gent, que ens ofereixen serveis i productes, paguen els seus impostos a les arques municipals i donen vida al municipi. Si les botigues, bars i restaurants comencen a tancar, tindrem una vila deserta on no voldrà venir ningú.
Entenc que no és només un problema municipal. També el Consell Comarcal i la Generalitat de Catalunya s’hi haurien d’implicar més en comptes d’esbatussar-se per una pancarta o per una bandera (una cosa no treu l’altra).
Els problemes reals dels ciutadans, en aquests moments, són d’ordre sanitari i econòmic, no polític. Els problemes polítics sempre hi són en aquest país, per desgràcia, però ara és més urgent sobreviure i crec que els polítics haurien de prendre consciència que no tot són cribatges o repartir hidrogel alcohòlic.
Cal tenir més sensibilitat per tota la gent que lluita cada dia per obrir el seu negoci i aplicar polítiques que, almenys, alleugereixin els seus problemes. A l’igual que cal desenvolupar polítiques socials per a aquells que no troben feina.
A Puigcerdà s’han reduït els ingressos, però també és cert que la despesa pel fet de no tenir festes i altres activitats es pot destinar a algunes d’aquestes coses. Pensem-hi, sisplau. I si no es pot, pel motiu que sigui, almenys expliquem-ho amb claredat, que la gent sàpiga que s’hi està treballant.