Talls de carreteres
Darrerament, a causa de
les inclemències meteorològiques s’han produït nombroses esllavissades a les
carreteres del Pirineu, amb els conseqüents problemes de comunicacions
previsibles.
A la Cerdanya, hem patit
dues de ben recents: primer, la que tallava la comunicació a la N-260, entre
Cerdanya i l’Alt Urgell, al Pont de Bar i més recentment, la carretera que
comunica l’Alta Cerdanya amb el Conflent. La primera s’ha solucionat amb
rapidesa, però en el cas de la segona, va per llarg.
És un dels molts problemes
de viure al Pirineu. I ara cal afegir que amb el canvi climàtic i l’augment de
fenòmens extrems que es produirà, encara ho tindrem pitjor. Però tot i les
crítiques legítimes, em temo que ens haurem d’acostumar, perquè les muntanyes
no desapareixeran i els fenòmens meteorològics catastròfics aniran en augment.
Així doncs, caldrà tenir
paciència. Evidentment, podem demanar millores en les comunicacions, però això
a la llarga no servirà de gaire. Una esllavissada severa, talla igual una
carretera estreta que una d’ampla. I no parlem de les vies del tren: encara que
tinguéssim doble via, aquests problemes continuarien existint.
L’única cosa que podem fer
és posar-hi remei quan es produeixin els incidents i pregar que no afecti vides
humanes, perquè és quelcom que tampoc podem evitar a priori. No hi ha solucions
màgiques.
Insisteixo: això no impedeix
que les administracions facin la seva feina i tinguin les carreteres i altres
vies de comunicació en bon estat, però quan hi ha catàstrofes, ja podem
plànyer-nos, que poc s’hi pot fer.