30 de maig 2016

On trobar anapaïta a la Cerdanya?



Més d’un cop, m’han preguntat on podrien adquirir o trobar una mostra d’anapaïta a Cerdanya. L’anapaïta és un mineral ben peculiar i força estrany, que es troba a molts pocs llocs del món. Pren el nom de la ciutat russa d’Anapa, on hi és present.

A la Cerdanya la podem trobar, sobretot, al terme municipal de Bellver de Cerdanya, prop de Pi i en algun altre aflorament. El problema és que el lloc té un accés una mica perillós i els terrenys on es troben les anapaïtes són privats, cosa que complica la seva recol·lecció.

El que trobo peculiar és que essent un mineral característic de la Cerdanya, no es pugui comprar en cap lloc de la comarca, que jo sàpiga. Antigament hi havia hagut un parell de llocs on es venien minerals, un a Puigcerdà i un altre a Sallagosa, però a l’actualitat han desaparegut.

Així doncs, no queda més remei que comprar-lo per internet o presencialment en alguna botiga de minerals de Barcelona, per exemple. Possiblement algun “recol·lector” haurà pres mostres de Cerdanya –sense permís?- i les haurà venut al majorista de minerals.

Al Museu Cerdà s’hi pot trobar una mostra força espectacular d’anapaïta, tot i que de moment, i a falta d’obrir la sala del medi natural, no es troba exposada. Haurem d’esperar si volem veure anapaïtes cerdanes a Cerdanya.


09 de maig 2016

Cerdà de l’Any



Hi ha hagut una certa polèmica en la recent concessió del premi Cerdà de l’Any als Xicolaters de Palau. El motiu no és tant el guanyador, que suposo que s’ho ha ben guanyat, com el fet que es varen proposar dues entitats (la guanyadora i l’organització del Festival de Música d’Ix) i un particular (el Sr. Viladesau).

Ho trobo injust. Els col·lectius poden mobilitzar molta més gent en una votació final. Tinc entès que els Xicolaters són un grup de prop de quaranta persones. Així, és molt difícil de competir en igualtat de condicions.

Crec que si es nomenen persones a títol individual, només s’han de nomenar persones. I si s’opta per entitats, doncs només s’ha de proposar entitats i d’una “grandària” similar. De fet, jo el que faria és deixar-nos de romanços i fer el que es feia antigament: que tot ho decideixi un jurat qualificat.

Així ens estalviaríem disgustos o guanyadors estranys, condicionats exclusivament per la seva capacitat de votar en una urna on, altrament, algú controla allò “d’una persona, un vot”?