Boscos amb processionària

Quedan ja molt lluny els temps en què certa administració municipal de Puigcerdà va decidir de tallar els xiprers del voltant del campanar tot excusant-se dient que tenien la “processionària del pi”. Sí, sí: el que sentiu.

El cert és que els boscos cerdans vénen patint aquesta plaga des de fa dècades. Però darrerament s’han adonat des de les instàncies oficials del problema. Alguns, simplement el neguen i diuen que no és una plaga. Per altres, sembla que hagi arribat l’apocal·lipsi. Bé, ni tan lleu, ni tan greu.

Simplement: els boscos de pi negre i roig de Cerdanya estan greument afectats per la processionària del pi i aquesta eruga ha matat un munt d’arbres en alguns indrets de la comarca. Només cal veure els pins que hi ha a prop de la boca nord del túnel del Cadí. Fins i tot trobem els nius de l’eruga en pins aïllats.

No sé si som a temps d’aturar aquesta plaga, però seria bo que féssim alguna cosa. Cal tenir en compte que la processionària no sol matar els arbres a menys que aquests estiguin ja malalts i hem de tenir en compte que molts dels nostres pins ja pateixen problemes de salut degut als efectes de la pluja àcida o de la contaminació ambiental, que solen malmetre els brots terminals dels arbres.

La Verge de les Neus

La gent de Cerdanya feia setmanes que mirava al cel i implorava nevades. Finalment, l’or blanc ha tornat a caure, tot i que no ha estat gaire generós. Almenys, fa fred –diuen- i es podrà fer neu artificial.

Jo fa molts anys que em pregunto si cal patir tant per si neva o no neva. Vull dir que el clima està canviant i això té pinta que cada vegada anirà a pitjor. Som massoquistes o què?

Ja sé que és més fàcil de dir que de fer, però potser que deixem de mirar menys al cel i més a la terra i cerquem altres activitats econòmiques, perquè el món de la neu té els anys comptats si les coses continuen pel mateix rumb, i no sembla que hagi de ser d’una altra manera.

Per sort, la Cerdanya té altres alternatives. Té un medi natural envejable, per la qual cosa, un turisme naturalista, com existeix en molts altres llocs del món és ben possible. O un turisme termalista.

Encara té camps i pastures, per la qual cosa és ben possible desenvolupar una indústria potent basada en l’agricultura i la ramaderia de qualitat, en les herbes remeieres, en els formatges, en la mel, en varietats poc conegudes d’arbres fruiters adaptats al fred… i en molts altres productes, com pot ser fins i tot cert tipus de vinya d’alçada.

També les empreses de serveis poden oferir un lloc fantàstic per desenvolupar els seus projectes, enmig de la natura però molt ben comunicats amb Barcelona o amb Tolosa. I naturalment, amb la resta del món, per fibra òptica.

De debò que a ningú no se li acut explotar alguna d’aquestes vies? Tot ha de ser pidolar any rere any a la Verge de les Neus a veure si aquest any no ens morim de gana i les coses van bé?

D’iniciativa ja n’hi ha, però s’aplica a sectors sobresaturats. Quants bars o botigues de roba s’obren i es tanquen cada any?

Com diu la dita castellana: “Cuando las barbas del vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar”. Queda dit.