28 de març 2012

Planificació

Des de fa molts anys, trobo que un dels problemes més importants de la comarca és la manca de planificació general. Si realment ens hem de considerar una comarca turística i volem tenir un cert futur en un Pirineu que, quan les coses van mínimament maldades, es despobla de mala manera i perd serveis i infraestructures, hauríem de saber cap a on anem i què volem d’aquest futur indefinit.

El cert és que hauríem de planificar tots els sectors econòmics: el primari, en clar retrocés, que s’hauria de potenciar i complementar amb algun tipus d’indústria alimentària i d’algun altre tipus. Caldria potenciar el sector d’energies alternatives, especialment l’eòlica, la solar, la biomassa i potser la geotèrmica.

Tanmateix, caldria regular de debò el sector constructor per evitar una catàstrofe com la que ara mateix vivim tots plegats, en què el motor principal de la comarca s’ha aturat de manera preocupant.

Finalment, el sector serveis, que inclou el sector turístic s’hauria de planejar seriosament. Caldrien estudis de viabilitat per saber quins comerços són necessaris als nostres pobles; caldria saber quins esports, a part de l’esquí i el senderisme, es poden desenvolupar turísticament a la Cerdanya; caldria saber si podem crear un turisme cultural i naturalista prou potent com per competir amb altres indrets. I així successivament.

La planificació és fonamental i aquesta hauria de ser una de les feines principals dels polítics. Per anar administrant el dia a dia no ens calen polítics, només calen gestors. Si realment volem tenir un futur engrescador cal planificar. A més a més, això ens estalviaria molts diners en feines duplicades que després cal llençar a les escombraries perquè no encaixen o perquè s’han fet vàries vegades.

Per posar un exemple. Tenim una gran xarxa de senders comarcals, que depenen de diferents municipis i administracions. Les senyalitzacions són diferents entre elles i la gestió, si és que existeix, no és homogènia. Depenen de diferents “marques” o formen part de productes turístics diferents i així és impossible gestionar res de manera eficient.

Caldria doncs centralitzar la feina en un únic organisme o, almenys, establir un protocol únic de col•laboració de manera que la imatge de producte que se’n derivés fos homogènia i sinèrgica i no donés la sensació que hi ha ara: que tohom ha campat per on ha volgut.

No es tracta de planificar a l’estil soviètic. Es tracta de donar una sèrie de directives més o menys voluntàries a seguir que estiguin recolzades per projectes seriosos. Així, un empresari podrà invertir amb unes certes garanties en un projecte, sabent que els seus esforços van en la direcció del vent.

El nostre futur depèn de la capacitat que tinguem per inventar. Cal imaginació per cercar noves idees. I cal seny per triar aquelles opcions que siguin realment innovadores i factibles. Per desgràcia no confio gaire en els nostres polítics per dur a terme aquesta tasca i fer-ho només des de la societat civil no és feina senzilla.

5 Comments:

At 1:51 a. m., Blogger Meister said...

A mi em sembla que tenim el què ens mereixem democràticament, ni més ni menys (entengui's democràcia com aquell "dret" que permet espolsar-se les puces de sobre un cop cada 4 anys).

Quantes vegades has/hem hagut d'anar al darrere de la gent/responsables dia sí i dia també per poder planificar amb suficient temps qualsevol cosa?

La planificació requereix cert ordre mental en els individus i els seus aspectes vitals. Et diré un truc per veure a simple vista si la persona que tens al davant en una reunió sap o no planificar: mira la taula del seu despatx atentament i l'ordre que hi impera. Quan un no és capaç de tenir ordenada la taula on treballa cada dia, l'extensió en fusta de les seves cuixes on es debaten les solucions i propostes lligades a la pròpia existència de l'individu en qüestió... com vols que entre tants arbres vegi el bosc propi, el bosc veí o tota la plana? I-m-p-o-s-s-i-b-l-e, per més bona voluntat i proactivitat que tingui l'individu.

Per altra banda, sento estar en profund desacord en un altre aspecte clau del teu post relatiu a qui ha de planificar. La planificació requereix un planificador, un visionari just i perfecte que ens marqui el camí, en definitiva i portat a l'extrem, un dictador (en el sentit romà dit del qui dicta el què s'ha de fer i el què no). Doncs quin millor dictador que la llibertat del mercat, de la llei de l'oferta i la demanda? Trobo horrorosament dictatorial que un estudi (un paper) dicti quins comerços s'han d'obrir i quins no, quin esport puc practicar a casa meva i quin no, què n'he de fer d'un terreny i què no en puc fer.

L'actitud liberal hauria d'imposar-se sobre les massa comunes actituds intervencionistes de les administracions públiques, que sembla que només saben subsidiar, subvencionar i arruïnar tot sector que pugui reportar algun vot.

L'administració no és el papa i la mama que ens ha de dir que ens fem el llit. Algú m'ha preguntat mai si vull dormir a terra?

 
At 10:21 a. m., Anonymous Sergi said...

Crec que una de les primeres mesures seria eliminar el peatge, un gran limitant (12.50 € per trajecte),per un tipus de turista (btt, trekking...)que te altres alternatives sense aquest sobrecost, i que a vegades em sembla que no interessa a la comarca, gran error quan altres zones són un gran potencial.
I una centralitat i unificació en la informació turistica (com ja has comentat, un criteri únic).
Per un altre banda, si la gent de la comarca a vegades marxem per,simplement fer la compra del menja, seríeu capaços de recomanar un restaurant i quedar bé (preu-qualitat,sensacio de que no et prene el pel)? Per no parlar de comprar roba......

 
At 12:32 p. m., Blogger Juan Angel Amaro Martinez said...

Coincido con Meister que ha sido claro, consiso y rotundo. No hace falta decir más.

 
At 11:54 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Jo crec que la planificació és necessària. Els mercats ja han demostrat que no s'autoregulen per si sols tan bé com caldria. Altrament, més que un tema econòmic, jo crec que el que hem de planificar és quin tipus de societat volem entre tots i llavors tirar pel dret. No es tracta de tenir un polític o un funcionari que faci de Napoléo i imposi les seves idees. Es tracta de debatre, si cal, i després d'aplicar-ho.

Em remeto al model de planificació dels països nòrdics, que ha demostrat ser força bo -tot i que no perfecte- a l'hora d'obtenir resultats.

I naturalment, sóc contrari a que se m'imposi si he de dormir al terra o al llit, però no veig amb mals ulls que algú em digui que si dormo al terra igual agafo un reuma de cal déu! :)

 
At 1:35 p. m., Blogger Meister said...

I si vull agafar reuma del cal déu què?

Els mercats s'autorregulen perfectament. El que passa és que els polítics han repetit la mentida 1.000.000.000.000.000.000 vegades i s'ha convertit en una mena de veritat absoluta en molta gent.

La planificació dels països nòrdics és, resumint, un sistema pseudo-comunista, amb alts impostos i poca llibertat individual.

Afegeixo una coseta: prefereixo un Napoleó que no uns inútils sense cap com els que tenim.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home