19 de maig 2011

Novament, les urnes

Diumenge tenim eleccions municipals al nostre país. Per tant, únicament diré el que dic sempre en aquets casos: aneu a votar. A qui més us agradi o contra qui més us desagradi, és igual, però voteu. La democràcia surt reforçada cada vot que introduïm en una urna. I si després us voleu queixar, com a mínim, hauríeu d'haver votat si no voleu ser contradictoris amb vosaltres mateixos.

Han passat moltes coses aquests quatre anys a la Cerdanya. Algunes de bones i altres de dolentes. La pitjor, sense cap mena de dubte, la terrible crisi econòmica que patim. Amb un atur juvenil que fa feredat i un ralentiment de l'economia que ha posat en dificultats a moltes empreses (algunes han hagut de plegar veles) i amb moltes persones que no arriben a final de mes.

Aquest és el principal problema que ens assota i aquesta és la principal preocupació que hem d'exigir als polítics que escollim en les properes eleccions municipals. Després ja vindran altres coses més secundàries, però això és fonamental. Per tant, trieu bé la llista i els polítics a qui voteu, perquè això serà per quatre anys sense possibilitat de remoció.

La democràcia espanyola, i la catalana per extensió, ja que està regida per la mateixa llei electoral, no té alguna de les figures de progrés que tenen països més avançats democràticament. No podem organitzar un referèndum per fer fora un càrrec electe mitjançant una altra votació (un impeachment), així que només podem votar cada quatre anys i encara gràcies, perquè les llistes són tancades.

En fi, aprofiteu la jornada de reflexió de dissabte, penseu en vosaltres mateixos, en els vostres fills (si els teniu), en la gent gran, en el vostre país, en el futur que voleu i llavors decidiu el vostre vot. No sigueu impulsius. El vot és una cosa molt més important d'allò que sembla.

Ja sé que molta gent diu que no serveix de res, que res no canvia, que total per un vot, etcètera, però això són excuses de mal pagador. Quan una majoria decideix anar per un lloc, és igual com d'estrambòtic o de normal sigui aquest camí: és per on s'anirà. Aquesta és la grandesa de la democràcia.