Irresponsabilitat total

Llegeixo a les xarxes socials (amb foto adjunta) que els Agents Rurals han multat unes persones (em temo que de fora de la comarca) que havien pujat per una pista forestal a fer esquí fora pistes.

Primer: si són de fora, haurien de ser a caseta seva confinats com tothom que valora la seva vida i la dels altres. Aquests no la deuen valorar gaire.

Segon: els Agents Rurals s’arrisquen a un potencial contagi per part d’aquests desaprensius.

Tercer: non solum sed etiam, fer esquí fora pistes ja és una activitat prou arriscada quan no hi ha pandèmies, no cal dir que si ara s’hagués de mobilitzar un equip de rescat de muntanya, encara pitjor: riscos de contagi, treure recursos d’on calen (policies, metges, helicòpters), etcètera.

Molta gent comença a estar-ne tipa de l’actitud prepotent i arrogant d’alguns elements incívics i xulescos que no saben respectar una ordre de confinament i que a sobre es creuen més llestos que la resta de mortals.

Les multes se’ls en foten. Molts d’ells tenen prou diners perquè ni els importi. Crec que els haurien de condemnar a fer hores de treball comunitari en hospitals i residències, a veure si així els tornaven a entrar ganes d’anar a fer el ximple a la muntanya.

Però em temo que això no passarà. El que sí que passarà és que l’animadversió que algunes persones senten per la gent de fora de la comarca, augmentarà, cosa que no és justa, perquè estic convençut que la majoria de forans no són així i són respectuosos, però ja sabeu què passa, oi? Que acaben pagant justos per pecadors.

Lladregots sense escrúpols

Llegeixo amb un cert estupor aquests dies per les xarxes socials, tota mena de beneiteries sobre remeis casolans contra el Coronavirus. A veure, com a resum d’aquest escrit ho diré ben clar: fins que no tinguem una vacuna o un antiviral efectiu, no hi ha cap substància coneguda que curi el coronavirus. Punt.

Evidentment que hi ha fàrmacs ben coneguts, com l’ibuprofèn o el paracetamol o altres febrífugs o analgèsics que poden pal·liar, és a dir, ajudar o alleugerir, els símptomes de la malaltia. Però ni la curen ni la prevenen.

M’ha fet una certa gràcia llegir que hi ha qui recomana l’alcohol etílic (s’entén que begut), com a ajut per al coronavirus. Per si us interessa, us diré que no hi ha cap evidència. Però és més: el mateix deien durant l’epidèmia de grip espanyola del 1918 i hi va haver alguns empresaris desaprensius que van fer molts calés gràcies a la ignorància de la gent.

També està el típic farsant (no diré noms, perquè no vull fer-los publicitat gratuïta a aquesta gentussa) que recomanen els seus remeis tradicionals de tota la vida per curar-ho tot, com pot ser el llegiu. Ni cas. Si el llegiu curés res, el seu preu hauria pujat estratosfèricament i només es vendria en farmàcies. Molt em temo.

També he vist anuncis més o menys benintencionats que parlen de la bondat excelsa de determinades plantes o substàncies “naturals” per potenciar les defenses o amb acció antibiòtica.

En el segon cas, només cal recordar que els antibiòtics, siguin d’origen natural o artificial no maten els virus. No els fan ni pessigolles. Els antibiòtics maten alguns bacteris, que no tots i cada cop menys, a causa de les múltiples resistències que els bacteris estan desenvolupant per efecte de les mutacions i la selecció natural.

Pel que fa al primer cas, el del reforçament de les defenses, evidentment que hi ha substàncies que hi contribueixen, però no cal que us hi trenqueu gens les banyes: amb una bona alimentació variada n’hi ha prou, a menys que patiu algun problema immunològic. Llavors el metge ja decidirà què heu de prendre, si és que té solució.

En fi, que desconfieu de tots els que tenen alguna cosa a guanyar fent-vos recomanacions de productes miraculosos contra el coronavirus, perquè el més probable és que l’única cosa que pretenguin sigui robar-vos els vostres diners.

La música en aquests temps que corren

Per què serveix la música? Podria donar respostes molt grandiloqüents, però us donaré una de ben senzilla i molt relacionada amb els temps que vivim: per no tornar-nos bojos.

Us n’adoneu quina ha estat una de les principals reaccions de les persones confinades a les seves cases arran de la pandèmia de coronavirus? Sí, en efecte: llançar-se en braços de la música.

Alguns fan vídeos tocant un instrument, altres surten al balcó amb la guitarra i canten; altres, sopranos sobretot, canten directament, amb i sense acompanyament musical. I molta gent escolta música de la ràdio, d’un CD, de l’Spotify o d’on sigui.

La música és cultura viva i útil. Curiosament, vivim en un país on la música és molt maltractada als plans d’estudi. Quantes persones poden viure de tocar un instrument en una orquestra regular o un grup no ocasional? Molt pocs, en comparació amb altres països de la resta d’Europa.

Quanta gent, de fet, sap tocar un instrument, ha sentit òpera més enllà d’alguna ària famosa de La Traviata o sap qui eren Schumann o Berlioz, per posar un parell de músics compositors molt importants, però que no són ni Mozart, ni Beethoven?

La música forma part de l’ànima humana. És un llenguatge universal. Però sobretot, ens acompanya en moments alegres i en moments tristos. La necessitem. Així que potser quan acabi el confinament i la situació es regularitzi, ens acostem a algun concert en viu i gaudim de la música, sigui del tipus que sigui: antiga, clàssica o moderna. Perquè li devem molt i és patrimoni de tota la Humanitat.