La llei de Cerdanya

Ara fa deu anys, la Cerdanya va portar al Parlament de Catalunya una proposta de llei per fer una legislació especial, a mida de la comarca de la Cerdanya, per mirar de superar la secular divisió en dues províncies i pel fet de ser una comarca de muntanya. La proposició de llei va ser rebutjada al Parlament. Continua vigent la necessitat d’una llei especial per Cerdanya?

És una bona pregunta. És evident que no totes les comarques tenen les especificitats que té Cerdanya, que són bàsicament tres: la partició en dues províncies, el fet fronterer i pertànyer a l’Alt Pirineu, una regió molt poc poblada, en general mal comunicada entre ella i amb dificultats poblacionals i econòmiques.

Però també és cert que una cosa similar es podria dir del Pallars Sobirà o de l’Alt Urgell. De la Val d’Aran ja no dic res perquè té un règim especial, a causa de la seva occitaneitat. Però la Cerdanya, és tan diferent?

Jo crec que sí. El principal problema que té la Cerdanya, al meu mode de veure, és que estem lluny de Lleida i estem lluny de Girona i que ens és més fàcil anar a Manresa o a Barcelona que no a les respectives capitals provincials, especialment durant els mesos d’hivern.

D’altra banda, tot i que estem relativament ben comunicats amb l’Alt Urgell, estem força pitjor comunicats amb la resta de l’Alt Pirineu o fins i tot amb el Ripollès. Amb el Berguedà ho tenim millor, gràcies al túnel del Cadí.

Jo crec que, a hores d’ara, potser seria millor potenciar globalment tota la regió de l’Alt Pirineu, millorar les comunicacions internes i apostar per noves formes d’economia que no siguin només el turisme. També caldria posar fil a l’agulla a l’hora de mirar que la fuita de cervells que ens dessagna cada any es detingui o com a mínim es moderi i, a més a més, caldria fer alguna cosa amb l’habitatge protegit, especialment pel jovent, que no té possibilitats ni d’independitzar-se dels pares ni de pujar a viure tot l’any a la Cerdanya.

Aquests problemes són comuns a tot el Pirineu i crec que cal una actuació comuna. No tindria gaire sentit començar a legislar comarca per comarca, però sí que alguna especificitat hauríem de tenir, especialment pel tema de la divisió provincial, tot i que em temo que això depèn molt més de Madrid que no pas de Barcelona, ja que aquests temes requereixen lleis orgàniques que només es poden aprovar a les Corts Generals (Congrés i Senat).

Propera estació, Andorra

Darrerament, se sent a parlar d’un nou projecte per connectar per ferrocarril, l’actual línia Barcelona-Puigcerdà, amb la Seu d’Urgell i Andorra. La idea és fer passar el ferrocarril pel bell mig de la plana, per Talló i Prats.

Sincerament: ho trobo una monstruositat. Ja prou trinxat tenim el territori per a fer una cosa així, que ens dividiria la plana no només amb el riu Segre, sinó amb una via fèrria.

A part del cost que representaria, no veig quin avantatge tindria, ja que la línia ja és prou deficitària per afegir-li més quilòmetres. Altrament, tampoc ens estalviaríem trànsit rodat, perquè la gent que puja en cotxe, continuaria pujant en cotxe. Preu per preu, és més còmode i més ràpid (el cotxe), tot i que això va a gustos.

En qualsevol cas, crec que seria un atemptat ecològic de primera magnitud. Potser la part ampla de la vall ho suportaria més o menys bé, però per la part estreta, a partir de l’estret d’Isòvol o bé a partir del Baridà, implicaria foradar la muntanya en un munt de llocs.

De debò que ens cal un ferrocarril per acabar de trinxar la plana cerdana i tenir contents els andorrans?