Pintades urbanes

Darrerament s’ha parlat molt de les pintades “polítiques” que van aparèixer a Puigcerdà pertot arreu. Però hi ha un altre tipus de pintades molt esteses pel municipi, que embruten parets, persianes i altres elements arquitectònics tipus grafiti a les quals no els trobo volta ni solta.

Entenc que és molt difícil controlar-les, perquè suposo que les fan a altes hores de la matinada i no tenim prou policia municipal per controlar-les (a part que suposo que altres feines tenen), però el cert és que cada vegada n’hi ha més i em comença a preocupar.

A part de ser antiestètiques, treure-les té un elevat cost monetari. I si no les treus, dona una sensació de deixadesa força important.

No acabo d’entendre quina és la gràcia d’aquestes pintades, llevat d’inflar l’ego d’algun post adolescent malcriat que possiblement no té altra feina a fer que tocar els nassos als seus veïns. Això suposant que els autors siguin d’aquí, que tampoc ho sabem.

No he estat mai gaire partidari de posar càmeres de vigilància en espais públics, per allò que perdem intimitat, però al final suposo que és una qüestió d’equilibri. La tecnologia ens ofereix la possibilitat de controlar l’espai públic de manera eficient gràcies a la videovigilància.

Si aquesta és la solució, benvinguda sigui. Insisteixo: no és que m’agradi gaire, però suposo que arriba un moment en què és una cosa o una altra. Tampoc és una solució perfecta: al cap i a la fi, si van a peu i encaputxats serà molt difícil identificar els autors de les pintades.

La solució definitiva és enxampar-los amb les mans a l’eina, però per això hauríem de tenir més policia municipal (o mossos d’esquadra o el que sigui) i no sé si és la seva prioritat aquest tipus d’infraccions, perquè suposo que tal com és aquest país, no deu ni ser un delicte.

Talls de carreteres

Fa dies que s’estan produint un seguit de talls de ferrocarril i de carreteres a molts indrets del país. Parlaré de l’afectació pel que respecta a la Cerdanya.

És cert que estem en una situació políticament molt complicada i que no se li veu solució a curt o mig termini. És cert que molta gent està indignada per la sentència dels presos polítics i és cert que la gent té una certa ràbia acumulada, deguda a aquests fets i també al fet que el govern de Madrid passa de nosaltres i no para d’insultar-nos. Almenys a cert sector força majoritari de la societat catalana.

En tot cas, no acabo de veure que les ganes de protestar justifiquin el tall d’infraestructures bàsiques. A veure, perquè si està justificat tallar el ferrocarril o les carreteres, per què no la llum, l’aigua o el gas? O internet? O posar barricades a cada cantonada?

Jo crec que tot això és llançar-nos pedres al nostre terrat. Però molt més important: no servirà absolutament de res. A Madrid se’ls en foten els nostres talls de carreteres. Potser si talléssim l’accés a l’aeroport, com va passar fa uns dies o alguna infraestructura bàsica, s’ho mirarien amb més preocupació, però, sincerament, tallar el camí d’Ur, per posar un exemple, no surt ni de la comarca.

Alguns creuen que s’han d’emprendre accions agosarades. Però no crec que aquestes accions ho siguin pas. Més aviat són com una rabieta de nen petit per sortir a la foto. I només perjudiquen l’economia i l’activitat local, cosa que no tindrà cap repercusió política. Almenys positiva.

Però és clar, alguns ja trempen només de pensar en talls de carretera, barricades o coses així, com sí servís de gaire cosa a la Cerdanya. No sé tampoc què caldria fer per tenir més incidència. No es tracta de no molestar, però tampoc es tracta de molestar gratuïtament.

Naturalment, aquesta és la meva opinió personal. Admeto que puc estar equivocat i que potser calen accions així, però jo crec que només serveixen per emprenyar molta gent que està a favor de l’acció sempre que sigui pacífica i ordenada. Però hi ha de tot, és clar i a aquests altres no tinc l’esperança de convèncer-los.