Premsa: requiescat in pacem!

Vaig aprendre a llegir amb La Vanguardia. Probablement les dues primeres paraules que vaig saber llegir varen ser “La Vanguardia”. Des de llavors, he llegit la premsa. De petit no m’enterava gaire, però vaig aprendre’n. De més gran, vaig continuar llegint La Vanguardia tot i que vaig llegir també altres diaris. Darrerament, en llegia tres cada dia.

Però en l’era de la manipulació i de les ‘fake news’ he deixat de comprar la premsa escrita i en general, gairebé tampoc me la miro a internet. Molt trist, perquè considerava que era condició sine quan non per estar ben informat i ser un bon ciutadà.

Però el que he après darrerament és que gairebé tot està manipulat de la pitjor de les maneres: portades, titulars, enquestes, columnes d’opinió, estadístiques… llavors: per què perdre el temps i els diners en comprar aquests productes que, per cert, cada cop costa més de trobar, almenys a Puigcerdà?

Una cosa similar passa amb la televisió i les seves notícies (la ràdio no passa pel mateix camí, ja que mai no he sigut animal de ràdio) i pel que fa a internet, millor no parlar-ne.

A sobre, en general, tots els mitjans –TOTS- han canviat informació i anàlisi per vulgar entreteniment. Tot són notícies estúpides, sense la més mínima transcendència. Tot són anècdotes i com més ridícules i absurdes, més divertides són i més audiència tenen.

Però per saber com funciona el món, s’ha de recórrer al de sempre: els llibres i fins i tot al regne dels llibres han arribat les ‘fake news’ i els tendencialismes més rebutjables. Per sort, aquí encara podem escollir. El fet d’haver de fer un esforç en llegir un llibre –cosa que no passa amb internet o amb la televisió, regnes de la immediatesa- fa que tinguem més temps per pensar i reflexionar.

En fi, què hi farem. És el signe dels temps. A la immensa majoria acomodatícia i inculta ja els va bé substituir informació i anàlisi per entreteniment i diversió. No hi entenen de res més. I així ens va!