És que ningú no pensa fer res?

Si ens donem una volta per Puigcerdà, veurem que en molts indrets hi ha un estat de deixadesa considerable. Sempre li podem donar les culpes als serveis de neteja o a l’Ajuntament, però el fet és que això no és la base del problema.

 

Resulta prou evident que hi ha una deixadesa social generalitzada pel manteniment de la via pública, de les infraestructures comunes, com carrers i places, ascensors, papereres, etc. Podem donar-li també les culpes als joves, perquè a la majoria d’ells, a casa no els ensenyen gaire cosa pel respecte de la cosa pública (ni privada, posats a fer!), però hi ha molta gent grandeta que té les mateixes pautes de comportament.

 

No parlem ja del vandalisme, que sovint s’associa al consum d’alcohol o de drogues, però que temo molt, va més enllà de comportaments d’adolescents i joves problemàtics i s’ha convertit en una veritable plaga.

 

Les autoritats públiques no poden posar un policia a cada cantonada, però sí que seria interessant que posessin més càmeres de vigilància i les controlessin, és clar, perquè algunes ja n’hi ha, però m’agradaria saber quin ús se’n fa, d’elles. Es denuncia mai algú que fa una bretolada i queda enregistrat per la posteritat? Em penso que no.

 

No es volen problemes amb els veïns ni amb els pares dels veïns conflictius. I fem els ulls grossos i ho deixem passar tot, a menys que la cosa sigui realment greu. I de vegades, ni tan sols així.

 

Recordo l’enrenou que fa un temps van causar unes pintades en contra d’un pas de zebra amb els colors de la bandera LGBTI davant del Consell Comarcal. Fins i tot es va desplegar la policia municipal a veure si enxampaven el brètol reincident. No res, és clar.

 

Però per coses molt més greus no es fa res. Els ascensors públics de la Vila es troben en un estat deplorable. Fa uns dies, en un dels ascensors del pàrquing del Museu Cerdà, van haver de posar unes brides al sostre per lligar el fluorescent, perquè se l’enduien. L’altre dia, no hi havia ni brida ni fluorescent, un altre cop. Pujar de nit és entrar en el passatge del terror.

 

Deixadesa, brutícia, desperfectes diversos criden a fer pintades i a més desordre. Aquestes coses s’han de tallar de soca-rel. Primer, quan es produeix el fet, cal esmenar-lo ràpidament, diversos cops si és necessari. I s’ha de cercar els responsables i fer-los-ho pagar econòmicament i si és greu, denúncia.

 

Si no s’actua, al final, és pitjor i les coses acaben degenerant en mals majors. Un lloc on tot s’hi val acaba atraient un tipus de persones i d’activitats que no són bones per la comunitat.

 

Però sembla que anem fent la viu-viu i que aquí ningú no actua. Naturalment, si ets un ciutadà comú i veus un acte vandàlic i el denuncies, no et fan ni cas. I si enxampes l’agressor, aquest es creix i pot arribar a amenaçar-te o alguna cosa pitjor. A això hem arribat.

 

Sempre hi ha hagut bretolades, però eren limitades i no hi havia aquesta sensació de desordre general que patim. Parlo de Puigcerdà, però ni de lluny és l’única població on això passa. Però és on visc i treballo i, per tant, la conec prou bé.

 

M’agradaria que, ja que paguem religiosament els nostres impostos, les autoritats pertinents fessin alguna cosa més que sortir a les fotos somrients repartint premis o donant la maneta. Estaria bé que es preocupessin més per l’estat general de la Vila, que ja va sent hora.

 

 

Crit d'alerta

Potser m’hi poso en un tema espinós, però no soc dels que defugen les coses pel fet de ser conflictives. Ans al contrari. El nivell d’inseguretat que hi ha en aquests moments a la vila de Puigcerdà, especialment quan es pon el sol, s’està tornant sufocant i insuportable.

 

No és només que faci por passar per segons quins carrers i places a partir de certes hores. És que no parem de rebre notícies d’atracaments i robatoris, més o menys importants, per tot el municipi.

 

No hi ha prou efectius municipals, sigui això responsabilitat de qui sigui, però és un fet. A les nits, Puigcerdà s’està convertint en la ciutat sense llei. Ja ens venen bandes de llatins organitzades d’altres llocs de l’estat a barallar-se pels nostres carrers i places. És lamentable i intolerable.

 

A partir de certes hores de la nit, trobem borratxos a terra, especialment a prop dels llocs on es ven alcohol fins a altes hores de la matinada, sense cap control. Aquests locals, a sobre, estan proliferant, agreujant la problemàtica.

 

Després, alguns es queixen que cada cop puja menys gent a Puigcerdà, especialment, turistes i segons residents. Per veure aquests espectacles, no els cal sortir de l’àrea metropolitana. Què fan? Alguns es queden als seus jardins privats i fan vida allà. Altres, se’n van a altres municipis cerdans on aquest clima social no hi és o és molt incipient.

 

La major part dels responsables d’aquestes conductes són immigrants que han arribat fa poc. La gran majoria dels immigrants puigcerdanesos es comporten correctament, però molts nouvinguts tenen unes conductes que expliquen per què als seus països d’origen les coses van com van. Crec que no es pot tolerar aquest estat de degradació.

 

També hi ha gent del país, no us penseu. Fa pocs mesos vam patir un seguit de robatoris i baralles provocades per gent autòctona, provinent de famílies desestructurades. En fi, que tenim de tot.

 

La qüestió és: què pensen fer les autoritats catalanes i municipals per solucionar aquests problemes? No val dir que tenen les mans lligades. Estan al govern per governar, no per posar excuses. Cal actuar abans que això se’ns en vagi de les mans i tinguem algun mort. De fet, de poc hi ha anat.

 

En qualsevol cas, molta gent té por de sortir de casa de nit. Els turistes ja no venen. No és que la gent s’hagi desplaçat a la zona industrial, on són les discoteques, els bars i altres serveis. És que els problemes els han seguit a aquestes zones, també.

 

En fi, tampoc és que això sigui en Bronx en el pitjor dels seus temps, però va camí de convertir-s’hi. Encara hi som a temps i cal actuar amb fermesa i rapidesa, o se’ns n’anirà de les mans i tindrem molt mala peça al teler.

 

 

 

No només gentrificació

Darrerament, a la Cerdanya es parla molt de gentrificació, que és el fenomen segons el qual una classe privilegiada amb molts diners desplaça a una altra d’autòctona amb recursos més modestos. Això es nota, sobretot, en l’habitatge.

 

A Cerdanya, fa temps que patim un problema endèmic i greu de manca d’habitatge. S’ha atribuït, sobretot, a la proliferació descontrolada de segones residències, però crec que hem de posar la lupa i veure que, com a mínim, hi ha tres factors addicionals que contribueixen a la manca d’habitatge.

 

Primer, els pisos turístics. Molta gent que té un habitatge buit, generalment, una segona residència o un pis que va comprar com a inversió o que va heretar, el lloga de temporada als turistes o el posa a disposició de plataformes com Airbnb o d’altres similars.

 

Aquests habitatges desapareixen del mercat de lloguer diguem-ne “normal”, ja que es lloguen per dies, setmanes, mesos o temporades, però no es corresponen als típics lloguers de tot l’any, per a gent que hi viu o treballa a la Cerdanya. A més a més, es desgasten menys i el llogater rep tota la retribució al començament del lloguer, per la qual cosa, la morositat és gairebé inexistent.

 

En segon lloc, tenim una reducció del nombre d’habitatges deguda a la immigració. Els immigrants en algun lloc han de viure. No tots són okupes i, per tant, tenint en compte que els darrers anys hem patit un seguit d‘onades d’immigrants força nombroses, és normal que el nombre d’habitatges disponibles hagi disminuït.

 

En tercer lloc, s’ha posat de moda per a moltes empreses, especular amb l’habitatge a Cerdanya. Si abans eren, sobretot, particulars amb diners els que ho feien, ara ho fan moltes empreses, no necessàriament fons d’inversió, els quals compren habitatges caríssims i els revenen al cap de poc temps a un preu major. Això explica la bombolla de construcció que viu la Cerdanya, mentre que la resta del país té índexs molt més baixos o fins i tot negatius.

 

Gosaria suggerir, fins i tot, un quart factor, que sempre ha sigut i que crec que les lleis de restricció de preus està empitjorant, que és la retirada voluntària d’habitatges llogables del mercat per por de no poder obtenir prou beneficis o per les restriccions, en alguns casos excessives, que imposa la llei, que poden ser necessàries en segons quins casos, però que no beneficien gens els propietaris.

 

També tenim un parc d’habitatges, especialment al centre històric de les poblacions més grans de la comarca, com és el cas de Puigcerdà o de Bellver, envellit, poc salubre, alguns sense cèl·lula d’habitabilitat, que es beneficien, molts cops, dels baixos impostos de l’IBI, com és el cas de Puigcerdà, que al centre històric, són misèrrims. Aquests habitatges no surten al mercat perquè es troben en condicions d’habitabilitat molt dolentes o estan directament okupats.

 

En fi, que no tot és una qüestió de gentrificació per segones residències. De fet, trobo que aquest factor aviat esdevindrà minoritari o molt menys important, mentre que els altres aniran creixent.

 

Això fa que el problema tingui una major complexitat i requereixi solucions més complicades on hi intervinguin diverses administracions (local, provincial, catalana i espanyola), que són les que tenen competències en aquests temes i poden aportar solucions mínimament viables.

 

Calen pisos de protecció oficial, especialment per al lloguer, que es facin servir realment per la gent que els necessiten i que no es relloguin com a segones residències encobertes; cal posar l’IBI al preu que correspon, perquè tothom pagui allò que li pertoca; cal oferir ajuts per restaurar els pisos malmesos, tant els interiors com les façanes; cal lluitar contra l’okupació il·legal; cal controlar les cèl·lules d’habitabilitat i cal establir algun tipus de moratòria o prohibició per construir cases no destinades a l’habitatge, sinó a l’especulació.

 

Els primers que han de reaccionar són els ajuntaments, que sovint viuen de les llicències d’obres. Aquesta no ha de ser la font de finançament dels municipis. I els habitants i votants d’aquests municipis els ho han de fer saber.

 

I les altres administracions tampoc poden posar el cap sota l’ala i fer veure que això ho regularà el mercat tot sol, perquè el mercat està totalment desregulat i descontrolat i cal fer-hi alguna cosa ben aviat si no volem que un problema seriós es converteixi en una veritable catàstrofe.