L’espai públic

Puigcerdà, com molts altres indrets del país i de la comarca, ha anat renunciant cada cop més al seu espai públic. Un espai compartit, de tots i de ningú, que s’ha anat ocupant per iniciatives comercials privades, amb una clara intenció de lucre.

Comencem pels carrers. Gairebé a tots els que tenen una certa amplada i estan a prop del centre de la Vila s’hi ha establert la zona blava. O sigui, que tot i que ja paguem un impost per poder estacionar el vehicle, tornem a pagar un altre cop si volem fer-ho en un lloc moderadament cèntric.

Després tenim les places, ocupades gairebé totes per les terrasses de bars, restaurants i cafeteries. Algunes, fins i tot han posat coberts tot l’any per poder-les rendibilitzar millor. Altres, a l‘hivern, hi posen estufes per tal que la gent s’hi assegui. D’aquesta manera un local petitó pot tenir una terrassa que multiplica per dos o per tres la seva superfície útil. De vegades més. I no parlem del malbaratament energètic.

Les terrasses, a més a més, no estan clarament limitades. És cert que paguen taxes municipals, però ningú no controla gaire si el bar posa més cadires o més taules de les permeses.

També hi ha algun que altre quiosc, les xurreries, la parada de les castanyes torrades i naturalment, els diumenges, les parades del mercat. A la plaça del Call, cada dos per tres, hi apareixen atraccions de fira.

Els espais envaïts per activitats comercials són molt més dels que ens pensem. Només hem de tenir en compte l’estany i el seu entorn. Hi ha un bar amb terrassa que són concessions, com el servei de lloguer de barques. I així successivament.

L’espai públic cada cop és més petit. Fixeu-vos per exemple en el deliciós senyal de la plaça Santa Maria, teòricament peatonal, però envaïda per les terrasses, on es prohibeix pràcticament qualsevol activitat lúdica, com anar en bicicleta, jugar a la pilota, etc.

Quan jo era nen jugava en aquesta plaça. Ara no podria. A més a més, un dels llocs favorits, els baixos del campanar, també ha estat ocupats, en aquest cas per l’oficina de turisme.

No és que ho critiqui seriosament. Entenc que els temps canvien, però l’espai públic ha pagat un preu molt alt. Si a això li afegim que molta gent no respecta l’espai comunal, com els parcs i jardins, que acaben convertits en abocadors de brossa o en zones de botellon, doncs encara pitjor.

Cal revindicar el valor de l’espai públic. Cal cuidar-lo entre tots, mimar-lo i respectar-lo. Altrament, cada vegada en tindrem menys i ens haurem de tancar cada cop més i més en nosaltres mateixos i a les nostres cases.