Més enllà dels arbres caiguts

No, no va de política ni del Lluís Llach aquest escrit. Va literalment d’arbres que cauen. Recentment, l’Ajuntament de Puigcerdà ha decidit tallar un seguit de pollancres dels afores del poble que estaven mig buits i eren un risc en cas de ventada.

Aquest estiu ja va caure sobre un cotxe un gran pollancre malalt, a la zona de la Residència de Puigcerdà. Va anar de poquíssim que la cosa no acabés en una veritable tragèdia, amb pèrdua de vides.

Ara es parla també de substituir part d’aquest arbrat tan bonic per un de més apropiat per a les poblacions. Crec que és una bona mesura. No sé exactament per quin arbre es volen substituir els pollancres, però suposo que per motius de seguretat, valdrà la pena.

És cert que els arbres de fulla caduca, com els pollancres, els verns o els salzes són molt bonics com a separadors de prats (ja ho diu l’himne cerdà: “voltat de verns tenim lo prat”). Però al costat de les carreteres són perillosos i no s’havien d’haver plantat o d’haver permès que proliferessin tant. Ara són un problema que caldrà gestionar.

De totes maneres, espero que es faci bé, aquesta gestió. Molts cops he vist –per posar un exemple- podar els arbres quan no toca o fer-ho excessivament o, el cas contrari: deixar que les branques creixin tant que tapin la llum dels fanals. Entenc que no es pot ser a tot arreu i que hi ha moltíssims arbres, però si volem ser una vila verda i no només un conjunt de carrers amb ciment, caldrà tenir més cura de la nostra vegetació.