Normalitat

Una de les coses que he pogut detectar darrerament, arran de la situació política convulsa en què vivim, és que moltes activitats culturals han vist afectada l’afluència de públic a la baixa. Sembla ser que la gent no té ganes de sortir.

També m’han dit que es nota al sector hoteler, a la restauració i fins i tot a les botigues. Almenys aquí a Cerdanya, però crec que és un fenomen general de tot Catalunya.

Ho entenc perfectament. Hi ha gent que està de mal humor, cansada, emprenyada… en fi, de mala lluna i no té ganes d’anar al teatre, al cinema o sopar fora de casa. No cal que digui que ho respecto totalment, tot i que crec que és un error.

Més que res, perquè estem perjudicant-nos a nosaltres mateixos. La nostra economia, la nostra cultura, les nostres vides en general. No tot poden ser manifestacions o discusions transcendents sobre el futur del país.

Cal recuperar una mica de serenor i de normalitat. Ens anirà bé a tothom. Tant als que estem compromesos amb el Procés, com aquells que passen olímpicament, com als que estan mig i mig.

Passi el que passi, no serà una cosa a curt termini. Per tant, més val que tinguem paciència i no ens deixem emportar per un estat d’ànim que va des de l’eufòria fins a la depressió o acabarem tots malament del cap.