Conseqüències de l’1-O a la Cerdanya

Podria dir moltes coses sobre l’1-O, però no ho faré perquè crec que ja s’ha dit pràticament tot. Altrament, estem en una època d’incertesa, on les coses no estan gaire clares i costa molt afinar una bona opinió. Hi ha molts punts de vista –tants caps, tants barrets- i costa d’encertar-la.

Fa uns dies, un amic em va proposar de fer una campanya per tal que a Puigcerdà no s’encenguessin els llums de Nadal com a protesta per l‘empresonament dels nostres presos polítics.

De primer, em va semblar bona idea: seria una manera força visible de protestar. Però després m’ho vaig estar rumiant una mica. Aquest tipus d’accions –molt respectables, evidentment- entren dins de la categoria de “llançar-nos pedres al nostre terrat”, com tallar carreteres interiors o fer vagues generals.

Per desgràcia, als “senyors de Madrid”, per anomenar-los diplomàticament, no els afecta gens tot això i si ens manifestem o ens concentrem davant dels ajuntaments, crec que encara se’n pixen.

No dic que no s’hagi de fer, només dic que abans de fer segons quines accions que ens perjudiquen més a nosaltres que no als “senyors de Madrid”, potser que ens ho pensem dues vegades, no trobeu?

Un altre tema és la bandera. L’espanyola, és clar. Ha de penjar del balcó de l’Ajuntament? Jo crec que sí. Abans que m’apedregueu, m’explicaré. No és que m’agradi veure “la estanquera” allà al costat de la Senyera i de la bandera municipal, però crec que és un bon recordatori d’allò que no volem i pel que molta gent lluita per què deixi de ser.

Mentre siguem una colònia espanyola, la bandera ha de ser ben visible. I si ens produeix urticària, molt millor. Així no ens adormirem.