20 de juny 2017

Fenòmens extrems



En el moment en què escric aquestes línies, està caient un aiguat impressionant sobre Puigcerdà, barreja d’aigua i de pedra. Amb les calorades que ha fet aquests dies era ben bé d’esperar. L’estrany és que això no haig passat abans.

Ja sé que insisteixo molt sovint en el tema, però crec que és força evident que el clima està canviant. De calorades, de fortes nevades i d’aiguats n’hi ha haugt sempre i sempre n’hi haurà. Això no és cap novetat.

El fet remarcable és quan succeeixen aquests fenòmens (el tempo) i cada quan (la freqüència). I això sí que està canviant.

Per exemple, s’ha pogut comprovar empíricament que la primavera s’avança uns dies sobre el que era normal fa unes dècades. Això podria semblar irrellevant si no fos perquè desincronitza els cicles naturals.

Per posar un exemple senzill, si la cuca surt abans que arribi l’ocell, aquesta esdevindrà plaga i potser després l’ocell no tindrà aliment perquè el cicle de la cuca ja haurà passat. Això mateix succeeix amb papallones i altres insectes, ocells, flors, etcètera.

O si preferiu un exemple econòmic: que faci calor al juny i fred a l’agost no beneficia precisament l’economia local.

D’altra banda, si augmenta la temperatura global, hi haurà més energia a l’atmosfera. Això es traduirà en una major freqüència i magnitud de fenòmens meteorològics extrems, com aiguats, tempestes, ventades o sequeres.

De fet, els models d’ordinador que tracten de predir el clima futur són extremadament complexos i sensibles a les condicions locals i inicials (el famós efecte papallona). Amb això vull dir que si bé en algunes zones el canvi climàtic pot ser beneficiós, en molts d’altres serà desastrós.

És una loteria que a una determinada regió li toqui la conseqüència bona o la dolenta. I en tot cas, resultarà un problema d’adaptació, ja que segur que s’hauran de canviar hàbits, modes de construcció i fins i tot modes de vida. Per exemple, en molts llocs on abans no calia aire condicionat, ara en caldrà. O en llocs on abans nevava molt i es vivia de l’or blanc, ara només nevarà en comptades ocasions i en cotes altes i l’economia local se’n ressentirà.

Aquest món tan canviant que ens ha tocat viure serà més inestable i perillós que el que ens van deixar els nostres pares. De nosaltres depèn que el món que hagin de viure les generacions futures sigui una mica millor o molt pitjor que l’actual.