Recapitulant

L’1 d’octubre, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van carregar contra ciutadans desarmats que volien votar en un referèndum, que va costar déu i ajuda d’organitzar perquè l’estat va posar totes les traves possibles. En alguns casos, van carregar contra dones i gent gran, arrosegant-los pel terra i coses molt pitjors. El seu crim: voler votar.

Quan el Parlament va proclamar la República, el Govern central va amenaçar amb l’ús de la força. No sabem en quin grau i mesura, però les forces de l’”ordre” desplegades a Catalunya no auguraven res de bo.

Cessen el Govern electe aplicant un article de la Constitució –el 155- de manera totalment arbitrària i intervenen directament tot el Govern de la Generalitat.

Envien el cap dels Mossos d’Esquadra a fer feines de despatx després de la seva brillant actuació en contra dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. Enveja? Venjança?

Mig Govern electe acaba a la presó i l’altre a l’exili, a Bèlgica.

Empresonen els líders de l’ANC i d’Omnium Cultural, acusats de sedició. Uns senyors que sempre han estat pacífics i que han actuat en conseqüència.

Els líders del PP volen humiliar el Govern legítim de Catalunya tant com puguin, amb tot tipus de mesures, especialment a les presons on són enviats.

Sota l’empara del 155, ordenen el trasllat de les obres d’art de Sixena, amb “nocturnitat”.

Alliberen part dels consellers, però deixen en presó, entre d’altres, al líder d’ERC, que –casualment- segons les enquestes, serà la força més votada a les properes eleccions. Es parla que són instigadors de desordres violents.

Retiren l’ordre de recerca internacional contra el President Puigdemont i la resta de Consellers a Bèlgica, suposo que fer no haver de sentir-se que Espanya no té les garanties teòriques d’un estat de dret.

Prohibeixen als interventors i membres de les taules electorals portar llaços grocs, símbol de la voluntat d’alliberament dels presos polítics catalans. Es parla també de prohibir-ho fins i tot als votants.

Als mitjans de comunicació no es pot parlar del “President” Puigdemont ni dels “Consellers empresonats” ni de presos polítics.

A Barcelona, la Junta Electoral prohibeix il·luminar de groc les façanes dels edificis o les fonts lluminoses.

La Junta Electoral ordena de retirar dels ajuntaments les pancartes a favor de l’alliberament dels presos polítics.

Abans i tot que comenci la campanya electoral, prohibeixen a uns avis de Tarragona que es puguin manifestar a favor de l’alliberament dels presos polítics.

A TV1 no hi ha la més mínima pluralitat informativa a l’hora de parlar del procés. Pràcticament totes les opinions són condemnatòries sense paliatius. Membres del PP parlen en canvi que TV3, que és la més plural de totes, ha de ser tancada i “repoblada” amb persones “normals” (sic).

La Junta Electoral, en canvi, permet una manifestació de l’ultradreta davant de la seu de la CUP i s’inibeix del tema totalment. Ja s’espavilaran!

L’ultradreta campa lliurement pels carrers i places del país amenaçant de mort a tots els que no opinen com ells.

Suposo que hi ha més coses, però crec que amb això n’hi ha prou. Ara sisplau, que parlin de “independència de la Justícia”, “separació de poders”, “estat de dret”, etcètera que riurem moltíssim. I diuen que són una “democràcia”. Doncs, sincerament, què deu ser per ells una Dictadura?