Ja arriben els cafres

Com cada hivern, quan arriba el fred, l’estany es glaça i podem veure el denigrant espectacle produït per quatre desgraciats que es dediquen a llançar tot tipus d’objectes a la superfície d’aquest.

De vegades, amb sort, només són pedres o alguna totxana –que ves a saber d’on han sortit. Quan faci més bon temps, s’enfonsaran i santes pasqües.

Però gairebé sempre hem de veure com els vàndals es diverteixen llançant contenidors, taules, cadires o altres tipus d’objectes. Qualsevol dia ens trobarem un cotxe!

Fa uns dies passava per l’estany i vaig veure precisament que hi havien llançat taules i cadires. Encara hi deuen ser, és clar.

No entenc quina gràcia pot fer –a menys que vagis torrat o drogat- llançar a l’estany aquest tipus d’objectes. Deu ser increïblement graciós, perquè cada any ho hem de patir, però jo no sé veure-li la gràcia.

Em pregunto quina ment malaltissa pot gaudir d’aquest despropòsit. Clar que, l’estany sol ser víctima de coses pitjors. No sé si encara passa, però fa uns anys, era moda anar a destrossar els ous de les postes dels ànecs i els cignes, o portar gossos de caça per tal que empaitessin –o alguna cosa pitjor- les aus de l’estany.

És la manca d’educació i de respecte, no només pel medi ambient, sinó també per allò públic (d’això en parlaré en un proper post). No sé si aquestes bretolades –per dir-ne suaument- són cosa de quatre desgraciats d’aquí o de quatre desgraciats de fora: tant se val. Són desgraciats igualment.

El cert és que hi són i es repeteixen any rere any. El fet que succeeixin generalment de nit fa més difícil controlar-les. Al final haurem d’acabar posant càmeres de videovigilància pertot arreu, solució que no m’agrada gens, però em temo que serà l’única manera d’identificar els cafres que fan aquestes coses.