Un any sense estiu

Ara em queixaré d’una cosa que no té solució (afortunadament): el temps meteorològic. Si escoltem qualsevol conversa més o menys intrascendent a qualsevol indret de la comarca, hi ha molts números que, enguany, tingui a veure amb el “mal” temps. I és que portem una primavera que més aviat semblava una extensió de l’hivern i un estiu terriblement plujós, amb tempesta i calamarsa gairebé cada dia i amb poca caloreta.

Suposo que els caçadors de bolets i alguns pagesos estaran contents, però la major part dels cerdans semblen amoïnats. Uns, perquè estan farts d’aquest temps tan inestable, que no els deixa gaudir de la calor de l’estiu, de poder anar a la piscina, de passejar, de dinar a la muntanya o de fer la cerveseta a la terrassa d’un bar.

D’altres, simplement veuen com s’aplica a cremadent la dita de “carrers molls, calaixos eixuts” i veuen com a la ditxosa crisi inacabable en què vivim cal afegir ara un temps que no convida als turistes a gastar-se els calerons o, simplement, a qualsevol persona a sortir i comprar o consumir.

I per major inri, això fa molts mesos que dura i no sembla tenir aturador i cal tenir molt en compte que els estius cerdans són curts, massa curts i al setembre ja fa fred. Així que si durant el mes de juliol estem com estem, no cal esperar gaires millores per l’agost i menys per al setembre quan, encara que el temps millori, ja serà massa tard per salvar la temporada turística.