La superlluna a Sant Serni de Coborriu

Dissabte, dia 22 de juny vam celebrar, com cada any a l’entorn de sant Joan, la Nit Màgica de la Poesia a l’església de Sant Serni de Coborriu, a Bellver de Cerdanya, al començament de la vall de l’Ingla, un lloc arraconat, preciós i ple de misteri.

Quan vam arribar ens vam adonar que el prat del davant de l’església era ben xop, suposo que degut a les filtracions per les darreres pluges i gran va ser la nostra sorpresa quan van descobrir que també l’aigua i el fang havien entrat a l’interior de l’església.

Vam recitar poemes de Salvador Espriu i de Ramon Blasi i Rabassa, entre d’altres en un lloc fosc, humit i envoltats per espelmes. Realment molt romàntic. Diuen que l’Ajuntament hi vol posar llum, però de ben segur que no serà el mateix que llegir sota la claror tenebrosa de les espelmes. És clar que algun dels rapsodes venia ben equipat amb un llibre electrònic il·luminat i d’altres es feien llum amb els seus telèfons mòbils. Tot canvia, suposo.

Entre bloc i bloc de poesia, els músics, un violí i una acordionista ens van amenitzar l’estona, com també ho feren en acabar, quan vam sortir a fora per menjar un tall de coca i veure un raig de moscatell.

La lluna il·luminava el prat. La famosa superlluna de la qual han parlat abastament els mitjans de comunicació. No feu gaire cas: la diferència de tamany entre una lluna “normal” i una superlluna gairebé no es pot apreciar a ull nu.

En tot cas, la lluna aportava un toc molt romàntic. Finalment, vam aconseguir encendre una petita foguera i vam estar xerrant una estoneta. Cada any igual, tot i que enguany hi havia molta gent.

L’acte va ser organitzat pel Grup de Teatre de Bellver i el Grup de Recerca de Cerdanya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Bellver de Cerdanya.