Sant Joan frescot

Un altre any i un altre sant Joan, aquest cop, força frescot. Avui ho comentava amb una companya de la feina, sembla ser que es consolida la tendència tan nostrada dels puigcerdanesos de marxar pitant tots a la platja (o a on sigui) quan arriba una festa. En comptes de celebrar la festa amb els amics i veïns, la gent sembla ser que prefereix marxar a terres llunyanes a celebrar el solstici d’estiu.

És un constum que no acabo d’entendre. Ja m’imagino que no passa només a Puigcerdà, però aquí es nota de manera notable, perquè cada any hi ha menys fogueres, menys soroll (cosa d’agrair, per cert), menys verbenes i menys festa, a fi de comptes.

Suposo que ha influït també el fet d’haver traslladat la foguera des del centre del poble fins al barri de l’estació. De fet, no s’ha traslladat, ja que a l’estació sempre han fet foguera. Més aviat s’ha deixat de fer la del centre del poble.

Al barri on visc, al barri de la Guingueta, conegut també com l’Incasol, abans es feia un sopar popular i una foguera. Fa dos anys que els que ho organitzaven es van cansar i ningú no ha pres el relleu. Ara no tenim ni sopar popular ni foguera, però si encara es fes, molt em temo que hi aniria poca gent, perquè molts veïns emigren a la costa en aquestes dates, especialment si hi ha un cap de setmana pel mig.

Suposo que és un signe dels temps. A tot Catalunya s’encenen cada cop menys fogueres. No sé si es fan més o menys verbenes populars, però sembla que aquesta festa milenària tan nostrada s’està perdent i potser que hi fem alguna cosa si no volem perdre una altra festa, per variar.