La minoria empipadora

Aquest cap de setmana ha tingut lloc la segona edició de la Gran Volta a la Cerdanya, amb vàries curses programades, entre les quals, la més llarga comptava amb 214 quilòmetres. Doncs bé, degut a les inclemències meteorològiques que hem patit, la cursa llarga, la dels 214 Km, es va haver d’escurçar i en comptes d’acabar a Puigcerdà, va haver d’acabar-se a Alp.

Els controls van rebre l’ordre d’aturar els corredors a partir de les 20 hores, a fi d’evitar problemes degut a les males condicions imperants de pluja i fred. Bé, fins aquí tot molt correcte. És d’agrair que els organitzadors fossin prudents i pequessin d’un excés de zel que no arriscar-se a patir mals majors. A fi de comptes, no passa res si la cursa s’acaba abans, ja hi haurà ocasió en el futur de fer-la sencera.

Però vet aquí que uns pocs corredors van decidir, pel seu compte i risc, de no fer cas de les indicacions dels controls i fins i tot de les forces de seguretat i van continuar la cursa. El resultat va ser que van acabar a les tantes de la matinada, mentre els organitzadors, membres dels cossos de seguretat i dels cossos de salvament havien d’estar pendents d’ells per si alguna cosa es torçava. Tot per una collonada de voler ser més que els demés i continuar una cursa quan aquesta havia estat suspesa.

Sincerament, no ho entenc. Per molt esperit de superació que se’ls vulgui pressuposar, això va més enllà de la prudència, de l’educació i de les bones maneres. Per què una minoria ha d’imposar el seu criteri i fer anar malament a munt de gent pel simple fet de voler fer allò que se’ls passi pels d’allonses?

Sempre he estat força crític amb aquests esdeveniments suposadament esportius, on la gent va a patir i a superar-se. Hi ha moltes maneres de fer això sense necessitat de posar en perill la pròpia vida ni la dels demés.

Una cosa és una cursa esportiva, cosa molt legítima i interessant i una altra és saltar-se les normes, fer allò que els doni la gana i no tenir en compte res més que l’interés personal. Una veritable llàstima.

Crec que, certament, les curses de muntanya s’han massificat i han atret un cert públic que lluny d’entendre que la muntanya pot ser molt perillosa, no entenen res més que la pròpia voluntat. Naturalment, són una minoria, però són una minoria força empipadora.