Allò que es perdè

El cap de setmana passat, vam poder gaudir de la presència a Puigcerdà del Jordi Aloy i Domènech, astrònom, que es va formar observacionalment a les cúpules de can Dominguet al poble cerdà de Sansor (o Sampsor, con en diuen ells).

El Jordi ens va cantar les lloances dels llavors magnífics cels foscos de Cerdanya, comparables amb els d’Arizona o amb els de l’illa canària de la Palma, allà a començament dels anys vuitanta, abans que s’obrís el túnel del Cadí i la Cerdanya comencés a sobreedificar-se i a sobreil·luminar-se.

Jo, que sóc aficionat a l‘astronomia des de ben petit, recordo també aquells magnífics cels foscos de la Cerdanya, en què es podia veure tot sovint una espectacular Via Làctia i un cel curull d’estrelles de totes les magnituds.

Però aquells cels han passat a la història. Amb la quantitat de llum que tenim avui dia (o avui nit) a la comarca, costa força de trobar llocs foscos on poder fer observacions astronòmiques o simplement mirar una estona el firmament. És cert que encara n’hi ha, però no tenen la qualitat que podien tenir fa tan sols tres dècades.

Alguns, a això li’n diuen progrés. Jo li’n dic malbaratament. No entenc per què volem il·luminar tant la nit. Per moltes bombetes que posem, sempre serà molt més fosc que de dia i, sincerament, no li veig la gràcia.

Moltes vegades, quan ensenyes una fotografia nocturna de la Cerdanya la gent vol fer-se la graciosa i diuen: “Oh, què maco, quantes llumenetes!”. I així ens va. No conec cap persona que vingui a la Cerdanya per veure el seu “espectacle” nocturn de llum artificial pertot arreu, però sí que conec gent que han deixat de venir per aquest motiu i que ara trien els foscos cels del Montsec per fer les seves sortides nocturnes.

No entraré en si és molta o poca gent. Però el que puc afirmar amb total rotunditat, pel que fa a la Cerdanya, és que ens han robat el cel nocturn. Tot i que encara podem gaudir d’un cel millor que el de Barcelona, per exemple, cada cop ens semblem més al Vallès o a altres àrees molt contaminades de Catalunya. Si veiem algun mapa de contaminació lumínica nocturna, la Cerdanya supera fins i tot en alguns punts a Andorra, que Déu n’hi do!

En fi, ja m’imagino que la gent avui dia no mira al cel, sinó cap a terra, a veure si troba alguna moneda que li hagi caigut accidentalment a algú o per no trepitjar una caca de gos, però és una llàstima que en nom d’un malentès progrés ens hàgim deixat robar el cel de la Cerdanya.