Festa terminal
Per
si algú encara no se n’ha adonat, la festa Major de Puigcerdà està força morta.
No és l’únic cas, és clar. És un mal que pateixen la major part de les festes
majors del nostre país.
La
festa Major tenia un sentit de bell antuvi, quan les relacions socials seguien
el cicle anual i el hereus i les pubilles eren presentats en societat durant
aquest període i es tancaven els casaments per ajuntar fortunes.
Fins
i tot més tard, quan ja s’havia perdut aquesta funció social, la festa Major
era una de les poques oportunitats durant l’any en què la gent celebrava alguna
cosa, s’atipava d’allò més bé i la família es reunia.
Però
tot això ha passat a la història. Ara, els puigcerdanesos marxen com esperitats
a la platja o a algun país estranger durant els dies que dura la festa Major.
Uns quants van a la missa major i a escoltar les orquestres que desfilen aquests
dies per l’entoldat, i alguns s’atansen a les atraccions que s’han traslladat
des de fa anys al barri de l’estació.
Però
siguem realistes: tot fa una certa olor d’alcanfort. La festa Major cada cop
reuneix menys gent i, si a sobre està passada per aigua com succeeix molts
anys, llavors la cosa encara va a molt pitjor.
La
festa Major, que abans se celebrava la primera setmana de juliol va ser
traslladada a la tercera setmana per veure si així la cosa s’animava, per mirar
d’atreure més gent. Però si al gos només li canviem la corretja, malament rai!
Crec
que cal un replantejament integral de la festa Major. Es poden mantenir els
actes tradicionals, com les orquestres, la missa o la pujada refrescant de
dilluns si es vol, però cal implicar la gent de la Vila en la festa i molt
especialment la gent jove.
Quina
diferència entre la festa Major i la festa de l’Estany! Tot i els defectes que
pugui arrossegar aquesta darrera, continua essent una festa viva, sentida per
tothom, amb molta presència de gent jove i amb participació de vilatans i de
gent de fora.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home