Terra marique

Pel que es veu, allò que es deia fa uns anys que en el futur les guerres no serien pel petroli sinó per l'aigua és ben cert. En cosa d'un any, ens hem vist atacats per dos fronts en això d'endur-se'ns l'aigua.

D'una banda, els simpàtics senyors de la Conselleria de Medi Ambient volien transvasar aigua del Segre cap al Llobregat via túnel del Cadí. Fins i tot van aparèixer unes estaques en uns terrenys privats tot marcant la ubicació de la futura canonada. Sort vam tenir del Govern de Madrid que s'hi va oposar, que si no, ja ens l'haurien fotuda.

Ara, els francesos ens acusen d'agafar més aigua que la que ens correspon per la Sèquia de Puigcerdà, tot confonent unitats de mesura. No entenc per què protesten tant. A començament del segle XX, mitjançant la presa del Lanós ja ens van treure una bona part del cabal del riu Querol.

Si els cerdans francesos volen més aigua, que se la demanin al Govern de París, que se l'enduu cap a l'Aude i que no vinguin a per les escurrialles del Querol i encara menys per l'escàs cabdal d'aigua que capta la sèquia de Puigcerdà.

I ja de pas, podrien deixar de remugar tant i tornar tot el cabal corresponent a Llívia del qual se n'aprofiten els cultius dels municipis francesos veïns i que va ser cedida temporalment als francesos i que ara com ara ens fan l'orni quan se'ls parla de retornar-la.

Sembla que els únics que tenen dret a l'aigua són els habitants d'un país bàsicament atlàntic, amb pocs problemes d'abastament, mentre que un país mediterrani com som nosaltres hem d'estar tot el sant dia amb l'espasa aixecada per tal que no ens treguin un dels recursos més preuats que tenim.