16 de gener 2009

El valor afegit

Una de les tendències que s'estan veient aquest hivern sota la terrible crisi econòmica que vivim és que la gent continua pujant a la Cerdanya a esquiar, però ha reduït despeses en altres coses. Dit d'una altra manera: esquien, però després no après-esquien. Se'n ressenteixen comerços, bars, restaurants, etc.

Molts de nosaltres ja ho dèiem fa molts anys, tot i el risc de semblar antipàtics i agorers, però és que les coses són com són. Si esperem a què la gent ens pugi per si sola, sense cap estímul addicional, sense cap valor afegit, arribarà el dia -ja ha arribat- en què la tendència s'afeblirà i començarà a desaparèixer.

És possible que quan acabi la crisi es retorni a l'època de vaques grasses en què no calia fer res per tal d'atreure els clients, però tenint en compte que la gent és cada cop més exigent i que aquestes experiències negatives solen quedar-se gravades a la memòria, jo no hi confiaria gaire.

Cal oferir nous productes i no podem viure només de la neu que, a fi de comptes, depèn d'una meteorologia inestable en una època d'escalfament global. Val, aquest any ha estat un bon any de neu, però veurem els propers. Jo tampoc hi posaria aquí la mà al foc.

Per sort la Cerdanya encara té molt a oferir. Té un patrimoni natural i humà força interessant, que ja el voldrien per a ells molts indrets del nostre país. No en va la Cerdanya atreu cada any moltíssima gent.

Només cal fer visitable aquest patrimoni, de manera ordenada. Cal fer noves senyalitzacions, guies impresses, formar personal que consegui i pugui ensenyar la comarca, crear noves xarxes de senders i alguns punts de lleure controlats.

No és res de l'altre món i tampoc es requereix una inversió exagerada. De fet, és fàcil obtenir subvencions per molts d'aquests projectes que, de fet, serveixen per desenvolupar econòmicament un territori.

Per tal que això sisui possible, cal canviar la mentalitat molt difosa que el patrimoni no val res i que l'única cosa que compta és la construcció. Ja s'ha vist que la construcció genera molts diners, però que quan entra en crisi, millor disposar d'alternatives.

Alguns municipis, com Bellver, Llívia o Bolvir sembla que ho han entès força bé. La resta encara tenen l'antic xip que, tard o d'hora hauran de canviar. Quant més triguin, pitjor per a ells.

5 Comments:

At 1:49 p. m., Anonymous un de bellver said...

Bellver ho havia entès amb un altre alcalde aquest que tenim ara nomes entén el que vol i el que va be pels seus, al pous l'hi criticaven que com no tenia fills tenia l'escola com tenia però amb aquest per anar a buscar els nens tens que passar-te de fang fins als genolls això els adults imaginat els nens. i per cert aquest per atraure turistes no fa res que el pous no fes, això no es avançar...
Un exemple avui hi havia com cada any l'escudella si si avui dissabte be aquest any el dijous van decidir canviar-la a divendres, sense previ avis a la gent que no es del seu entorn però si que es del poble o sigui que va ser una escudella privada...

 
At 8:48 p. m., Blogger rafa carpena said...

Buenas noches Sr. Quilez, felicitaciones por su blog, donde podemos ver que todavia hay gente preocupado por el futuro de nuestra comarca.
Mi comentario puede utilizarse en este ultimo articulo tuyo, pero hace referencia al articulo del mes anterior "Neven Cales a la Cerdanya".
Estoy de acuerdo en la mayoria de los temas que propones. La Cerdanya es una comarca que ha vivido de espaldas al turismo en los ultimos años, gracias al empuje de la construccion, hasta tal punto que podemos decir que en la actualidad ha quedado reducida a la temporada de invierno, una temporada corta, ya que es solo rentable durante las vacaciones de navidad y algunos fines de semana de febrero, el resto las estaciones de esqui de nuestra comarca no logran atraer a ningun tipo de turista. Con lo cual nuestros negocios (hablo como Hotelero) subsisten a duras penas.
Pero discrepo basicamente en dos temas:
-El primero, no es cierto que no hayan plazas hoteleras en nuestra comarca, es mas actualmente hay un exceso, ya que la demanda es practicamente nula fuera del invierno, dandonos porcentajes de ocupacion anual que no llegan al 30%.
-En segundo lugar, la oferta apres ski de los alpes, y practicamente de cualquier lugar del mundo (te lo dice un esquiador que ha estado practicamente en todas las estaciones de esqui importantes del mundo), tambien esta basada en el shopping. Pero en una gran abundancia de oferta, con marcas punteras, con diversidad de productos, restaurantes, cines etc, y con unos pueblos estructurados, con el atractivo de un pueblo de montaña que la gente espera encontrar en sus vacaciones.
Posiblemente, y a pesar de que celebramos el centenario del esqui en Catalunya, la tradicion y la aficion por la montaña en todas sus vertientes (verano e invierno) es mucho mas grande en los paises que estamos hablando, ya que nuestra "sociedad del bienestar" ha hecho que le dieramos la espalda a la naturaleza, en este caso la montaña, y la consideramos, aburrida y cansada.

La Cerdanya tiene que especializarse, y encontrar cual es el producto que quiere ofrecer a sus clientes, y crear infraestructuras en funcion de una demanda, y no al reves, sino solo tenemos que ver los monstruos hoteleros creados en la Molina, con unos periodos de actividad de menos de 6 meses al año, y con unos porcentajes de ocupacion ridiculos, teniendo que ofrecer hoteles de cinco estrellas sus servicios a precio de albergue para poder asumir minimamente los costes de operacion.
Un saludo
Rafael Carpena
Hotel Solineu Sport-La Molina

 
At 7:10 p. m., Anonymous Anònim said...

Sr Carpena, sus precios abusivos y nulos servicios parece que se le han comido, aparte del cerebro, las tildes.

Un saludo.

El ortopédico ortografista.

 
At 9:30 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Hola, Rafa:

Tens raó que de places hoteleres a la Cerdanya en sobren. No per la seva quantitat, sinó perquè la gent ha preferit invertir en cases de segona residència que no pas venir a passar nits als hotels. Pel de sempre: que si el totxo és una inversió segura, etc.

Quan dic que manquen places hoteleres em refereixo a que no hi ha prou hotels prou grans per organitzar grans esdeveniments. Evidentment, pel que es necessita avui dia tens raó que n'hi ha més que suficient.

Pel que dius dels Alps, sí és veritat que l'après-esquí es basa sobre tot en anar de compres. Però també saps que als Alps hi ha una modalitat força estesa de guia-monitor d'esquí que pel matí i part de la tarda t'ensenya o et guia esquiant i més tard t'acompanya a veure les coses interessants de la zona, independentment que un dia es pugui anar de compres. Aquesta modalitat (corregeix-me si m'equiovoco que tu coneixes el sector molt millor que jo) no existeix a la Cerdanya i crec que és una llàstima, perquè d'atractius no ens en falten per ensenyar.

I coincideixo completament en què la Cerdanya s'ha d'especialitzar en temes turístics, però també hauria de diversificar una mica l'economia. Per exemple, ara hi ha algunes iniciatives al sector primari que sempre són interessants: formatges, vins de gel, etc. No és mala idea promoure un sector que està tan malmès i que és perfectament compatible amb el turisme.

 
At 3:37 p. m., Anonymous petit empresari said...

Sr. Carpena vostè nomes te en compte el seu sector i ala Cerdanya apart de hotelers,restauradors, constructors i tots els oficis que es mouen al voltant de la construcció (encofradors, guixaires, fusters...) també hi ha unes empreses que sembla que per la gent del seu sector no els te amb compte estic parlant dels proveïdors (begudes, carns, peix, fruites, congelats, etc...) que tot i portant els preus i qualitat tant o mes bons que els que venen de fora prefereixen comprar a fora la compra grossa i al de la Cerdanya mantindre'ls per si algun dia els de fora els deixen penjat pel mal temps etc... senyor carpena i companyia jo crec que tindrien que reflexionar una mica això i donar vida a les empreses de la Cerdanya ja que això son llocs de treball per gent de la comarca.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home