El valor afegit

Una de les tendències que s'estan veient aquest hivern sota la terrible crisi econòmica que vivim és que la gent continua pujant a la Cerdanya a esquiar, però ha reduït despeses en altres coses. Dit d'una altra manera: esquien, però després no après-esquien. Se'n ressenteixen comerços, bars, restaurants, etc.

Molts de nosaltres ja ho dèiem fa molts anys, tot i el risc de semblar antipàtics i agorers, però és que les coses són com són. Si esperem a què la gent ens pugi per si sola, sense cap estímul addicional, sense cap valor afegit, arribarà el dia -ja ha arribat- en què la tendència s'afeblirà i començarà a desaparèixer.

És possible que quan acabi la crisi es retorni a l'època de vaques grasses en què no calia fer res per tal d'atreure els clients, però tenint en compte que la gent és cada cop més exigent i que aquestes experiències negatives solen quedar-se gravades a la memòria, jo no hi confiaria gaire.

Cal oferir nous productes i no podem viure només de la neu que, a fi de comptes, depèn d'una meteorologia inestable en una època d'escalfament global. Val, aquest any ha estat un bon any de neu, però veurem els propers. Jo tampoc hi posaria aquí la mà al foc.

Per sort la Cerdanya encara té molt a oferir. Té un patrimoni natural i humà força interessant, que ja el voldrien per a ells molts indrets del nostre país. No en va la Cerdanya atreu cada any moltíssima gent.

Només cal fer visitable aquest patrimoni, de manera ordenada. Cal fer noves senyalitzacions, guies impresses, formar personal que consegui i pugui ensenyar la comarca, crear noves xarxes de senders i alguns punts de lleure controlats.

No és res de l'altre món i tampoc es requereix una inversió exagerada. De fet, és fàcil obtenir subvencions per molts d'aquests projectes que, de fet, serveixen per desenvolupar econòmicament un territori.

Per tal que això sisui possible, cal canviar la mentalitat molt difosa que el patrimoni no val res i que l'única cosa que compta és la construcció. Ja s'ha vist que la construcció genera molts diners, però que quan entra en crisi, millor disposar d'alternatives.

Alguns municipis, com Bellver, Llívia o Bolvir sembla que ho han entès força bé. La resta encara tenen l'antic xip que, tard o d'hora hauran de canviar. Quant més triguin, pitjor per a ells.