Déu es passeja per Barcelona

Sorprén encara, tot i que no sobta, que alguns moviments religiosos hagin posat el crit al cel (mai millor dit) per la campanya que l'Associació d'Ateus de Catalunya està realitzant en un parell de busos barcelonins amb un anunci que diu quelcom de similar a: "Déu probablement no existeix. Així que relaxa't i gaudeix de la vida".

Bé, no hi ha per tant! Després de tota la parafernàlia religiosa que han de suportar els no-catòl•lics en aquest país (Nadals, processons, Santiago Apóstol Patrón de España, El Pilar, la Setmana Santa i festes associades, manifestacions de bisbes i cardenals, juranments de càrrecs públics sobre la Bíblia, etc, etc, etc) no crec que hi hagi per tant per un parell de busos amb aquest inofensiu eslògan.

A fi de comptes, la propaganda religiosa la tenim pertot arreu. Això sense tenir en compte que portem segles suportant aquesta "inofensiva" publicitat. De fet, fins fa poc, era un mercat captiu que havia de consumir aquest producte vulgues no vulgues. Només des de fa unes poques dècades, en aquest país, tenim una certa llibertat per consumir altres "marques" o per fer dieta religiosa.

Però ja se sap que "quien tuvo, retuvo" i que això que la competència et passi pel davant, ni que sigui de manera totalment inofensiva, posa nerviosa molta gent. Si Déu, existeix, subto que l'importin gaire aquests anuncis. A fi de comptes, ja s'ho trobaran quan es morin, els ateus. I si no existeix, encara importa menys.

El que més m'empipa, però, són les manifestacions d'algunes persones, d'altra banda suposadament intel•ligents, que citen Dostoyevski, afirmant que "sense Déu, qualsevol cosa és possible". O dit d'una altra manera: sense Déu, no hi ha moral.

Jo crec que hi ha bones persones, persones no tan bones i persones lamentables, independentment del seu fet religiós. Hi ha hagut gent fervorosament religiosa que han estat uns veritables fills de sa mare i, en canvi, gent atea molt moral i virtuosa. Si algú necessita creure en Déu per ser bona persona, és que potser només és bona persona perquè té por que el castiguin quan mori.

Els que pensen així són també els que pensen que l'home és dolent per natura (Hobbes) i que cal un ordre superior que manegui el garrot per tal que la persona cregui i es comporti mínimament. Però aquesta gent que tem a Déu i per això es comporta, són realment bones persones? Tinc els meus seriosos dubtes.

D'altra banda, jo sempre que entro en un debat relacionat amb Déu sempre pregunto el mateix: de quin Déu parleu? Del judeo-cristià, dels déus hindús, dels esperits animistes, o de la manca de Déu budista? N'hi ha un de vertader i els altres són falsos? Vaja, quin un que condemna a la major part de la Humanitat...

En fi, no patiu que no hi haurà desercions massives per culpa de quatre cartells a un parell de busos. Hi ha mètodes més coercitius per a això: escoles religioses, rentats de cervell, amenaces del Foc Etern i, si aquest no acaba d'arribar, sempre es pot retornar al temps de les fogueres...