Reflexions per l'any que comença

El 2009 es preveu un any dur, especialment degut a la maleïda crisi econòmica. El consum ha caigut, les vendes han baixat i com a resultat, es perden llocs de treball i oportunitats econòmiques i personals. Tothom està desitjant que aquest any passi, però em temo que té 365 dies, si fa no fa, com tots.

A la comarca, a part dels efectes més evidents (acomiadaments, reducció de l'activitat econòmica, aturada de la construcció, baixada de les vendes i tancament d'alguns comerços) es pot respirar un cert aire de pessimisme que no ens fa cap bé.

Per exemple, tothom ha donat per suposat (i ho ha aplicat) que en temps de crisi, la cultura és negligible. Apa, retallada a la cultura. Suposo que la major part dels polítics es pensen que això de la cultura està molt bé en temps de vaques grasses i consisteix en anar a presidir actes i menjar-se uns quants canapès després, però molt em temo que és quelcom més que això.

A Llívia, per exemple, els concerts, que enguany arriben a la 28ena edició, s'han vist afectats. Clar que ho entenc. Aquesta població ha fet un esforç econòmic molt important per fer un Museu nou, reconvertint l'espai de l'antiga farmàcia i la Generalitat de Catalunya sembla que passa força d'ajudar els concerts de Llívia, mentre que no té cap inconvenient d'ajudar-ne d'altres de similars. Ja se sap, els polítcs metropolitans només se'n recorden del Pirineu quan vénen a esquiar i poc més.

A Puigcerdà, s'ha volgut apujar les taxes dels cursos de l'escola d'arts, el pressupost de Cultura no està per a gaires alegries i si cal retallar, no tindran gaires manies a fer-ho. Pel que fa al Museu continua sense acabar-se: la cançó de sempre. Ara hi ha la possibilitat de demanar una important subvenció de fons europeus per posar-lo definitivament en funcionament, però com que l'Ajuntament ha de posar la resta dels diners, molt em temo que la situació continuarà un altre any igual.

A la resta de la comarca tampoc sembla que això de la cultura els preocupi gaire. Llevat potser del municipi de Bolvir, la resta s'ho miren des de la distància. Clar que si en èpoques bones ja no feien gaire cosa, per què s'haurien d'arromangar ara per cercar recursos per a la cultura?

Bé i no només es tracta de cultura. Hi ha una antiga dita que recomana a aquells que manen que si volen tornar a guanyar les eleccions, facin un pont al poble. Avui dia es podria traduir per un Hospital nou, un local social, una piscina, una plaça nova, etcètera. Cada poble té les seves aspiracions.

Així, ens gastem quantitats enormes de diners en moltes obres que després restaran infrautilitzades. Però és ben igual: com que llueixen i fan goig, ja ens està bé. Em pregunto si algun dia els nostres mandataris faran una mínima planificació de les necessitats futures de les poblacions i actuaran en conseqüència en comptes de mirar només a quatre anys vista per tal de poder-se agafar fortament a la poltrona.

Per acabar amb aquestes reflexions, voldria cridar l'atenció sobre els projectes de vies de comunicació que s'estan movent darrerament: més carreteres (o hauria de dir autovies) travessant la plana cerdana, més variants, una línia fèrria cap a la Seu, més creixement urbanístic, més pistes d'esquí, més túnels i més de tot.

És possible que algunes d'aquestes infraestructures siguin positives, però la majoria només serviran per acabar de destrossar la Cerdanya tal i com la coneixem. Personalment, només en salvaria el túnel de Toses (sempre que es faci amb uns criteris mínimament respectuosos amb el medi ambient) i la millora de la línia fèrria entre Ribes de Freser i Puigcerdà (que ja ens hi podem posar fulles, perquè dubto que l'arrangin mai).