28 d’octubre 2008

El ball de l'ós

Els darrers esdeveniments de la Val d'Aran sobre l'atac d'una ossa a un caçador han aixecat una profunda polseguera. Curiosament, s'ha fet bandera d'aquest tema per reivindicar la no-inclusió de la Val d'Aran a la vegueria de l'Alt Pirineu. Té gràcia la cosa.

Jo estic completament a favor que els aranesos decideixin el seu futur lliurement i que, mentre formin part de Catalunya, se'ls respecti el seu fet diferencial pel que fa a cultura, llengua i institucions. Si no volen formar part de les vegueries, crec que se'ls ha de respectar. No podem demanar a Madrid allò que nosaltres mateixos no donem des de Barcelona.

Ara bé, crec que això no té absolutament res a veure amb un projecte mediambiental de caràcter internacional que afecta a varis estats i molts quilòmetres quadrats de superfície. L´únic animal que coneix de fronteres és l'home i així li va.

Sincerament, ens hem de compadir perquè un caçador -és a dir, una persona armada que va a matar animals a la muntanya- espantés una ossa i aquesta reaccionés mossegant-lo? Si jo trepitjo un escurçó i aquest em mossega no muntaré el cristo mediàtic que aquesta gent ha muntat gratuïtament.

Naturalment, lamento que aquest pobre senyor hagi patit mal. Tant de bo ningú no en patís mai. Però si vas a la muntanya a fer segons quines activitats, assumeixes un cert risc.

Quant ens costarà l'operació mediàtica de localitzar l'ossa en qüestió, vigilar-la i, opcionalment, estabornir-la i tenir-la en observació per deixar-la lliure després? Quanta gent, mitjans terrestres, helicòpters i, en definitiva, quants euros ens haurem de gastar per tenir els polítics locals contents?

Hi ha qui ha dit que l'home i l'ós són incompatibles. Espero que no. Però si és així, que recordin aquestes ments privilegiades que els óssos hi eren molt abans que l'home en aquesta serralada i que som nosaltres qui els hem caçat, arraconat i portat a l'extinció. No ho perdem de vista.

3 Comments:

At 2:12 p. m., Blogger Núria Tomàs said...

Molt bé, Enric. Les coses pel seu nom. Diuen que jo sóc dràstica parlant d'aquest tema però ja és hora que se n'adonin de qui és el que molesta a les muntanyes. Des de la capital es té la idea de que els habitants del Pirineu no volem l'ós i hem de fer-nos sentir, que vegin que tan sols és un grup reduit de la població, més concretament un lobby, que vol fer valdre els seus interessos, no sé quins, per sobre de tota la resta. I jo no hi havia caigut en això, quants diners ens està costant tot aquest sidral?

 
At 12:27 a. m., Blogger Novecentous said...

Això l'únic que posa en evidència és que alguns dels animalots que hi ha a la Vall d'Aran no són peluts ni viuen a les muntanyes. Van a dues potes i són una colla d'arrogants que de la pel.lícula volen entendre només la part que els convé. I sobre els polítics, no em queden paraules per descriure la seva incapacitat com a col.lectiu per a gestionar qualsevol situació. Si puc dir alguna cosa és que deixeu els pocs óssos que hi ha tranquils i amb els diners que costa aquest sidral vergonyós dediqueu-los a qualsevol obra social. El que és segur és que seran millor emprats.

 
At 10:28 p. m., Blogger Joan deu Peiroton said...

Es important que els Pirinencs que son a favor de la convivència amb l'ós bru es faceu entendre la veu.
Em sembla que el conselh generau d'aran està ja cambiant de ton de tan ridícul que sona;

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home