03 d’octubre 2008

Bolets mediàtics

S'apropa el cap de setmana i, pluges a part, és de preveure una altra ràtzia de boletaires compulsius cap al Pirineu, a "caçar" bolets desesperadament, com si els anés la vida en això.

Allò que inicialment era un entreteniment més, sembla que s'ha convertit gairebé en una obligació i fins i tot en una qüestió d'honor omplir la cistella més que el veí. Els resultats són els previsibles: boscos malmesos i les muntanyes que semblen les Rambles de Barcelona.

Però volia posar l'èmfasi en la política dels mitjans de comunicació sobre aquest tema. Darrerament, sobre tot gràcies a programes com Caçadors de bolets, que tenen un èxit sorprenent i que no acabo d'entendre, la gent encara té més psicosi per anar a la recerca de bolets. Fins i tot en fan previsions, com amb el temps meteorològic!

No cal ser un micòleg per adonar-se que tot això és pura façana. Una manera d'atraure l'audiència i, de pas, d'estimular l'economia de les comarques de muntanya. Però, a la llarga, representa el començament de la fi de l'accés lliure al bosc.

Hi ha una cosa que molta gent que va a la muntanya no entén: la muntanya no és de tots. Una part dels boscos són privats i pertanyen a determinades persones o empreses. L'altra part, sol ser comunal, és a dir, que pertany a un determinat municipi. Tampoc els dominis comunals són "de tothom", sinó que històricament i legal pertanyen als habitants d'un determinat municipi.

Així doncs, el mínim que podria fer tota aquesta massa ingent de persones que pululen pels nostres boscos és tenir una mica més de cura amb allò que fan, ja que estan ocupant un espai aliè, en contra del que es puguin pensar.

D'altra banda, hi ha espais protegits on no es poden collir bolets. Es tracta dels parcs Naturals i altres espais d'interès ecològic. Però com que pel fet ser espais excepcionals allà s'hi solen fer bolets en major varietat i quantitat, aquesta prohibició és vilment ignorada per tothom i són els llocs on més pressió boletaire sol haver-hi.

En bona mesura, els responsables d'un accés desordenat al medi són aquests programes de televisió on es pot veure persones ocupant els boscos i accedint-hi amb tot-terrenys a llocs més o menys dificultosos .

Finalment, crec que caldria regular el sector. No és el mateix un senyor o una senyora que van al bosc a omplir la cistella que un professional que carregarà quilos i quilos de bolets per després vendre-se'ls i obtenir uns guanys.

En tot cas, igual que està limitada la caça i la pesca i cal treure's un carnet, a l'igual que hi ha vedats per a la caça i per a la pesca i les quantitats a caçar/pescar estan limitades, crec que s'hauria de fer una cosa similar amb el món del bolet. En cas contrari, aviat haurem d'anar a collir bolets als boscos de centre-Europa, perquè aquí no en quedarà ni un.

3 Comments:

At 11:52 a. m., Blogger jordi cerdanya said...

a França, a tocar de casa nostra es pot dir, la "collita " de bolets ja està regulada com tu sugereixes. S'ha de pagar una taxa diària, per a entrar al bosc i et permeten collir o caçar una determinada quantitat de bolets, com passa en els llacs de la zona propera del Pirineu francès per anar a pescar, que pagues una taxa i pots pescar quantitat i mida de peix, com a prova aneu a Formigueres i ho trobareu

 
At 3:28 p. m., Anonymous Anònim said...

En joan pous ja fa anys que va dir i tothom se li va tirar a sobre...

 
At 4:51 p. m., Blogger Meister said...

M'abstinc de comentaris perquè la diria massa grossa en això dels bolets, els usos de la muntanya i el "poc afortunat" programa, per ser suaus.

Ho haveu vist!? La mare que els va parir!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home