Bolets mediàtics

S'apropa el cap de setmana i, pluges a part, és de preveure una altra ràtzia de boletaires compulsius cap al Pirineu, a "caçar" bolets desesperadament, com si els anés la vida en això.

Allò que inicialment era un entreteniment més, sembla que s'ha convertit gairebé en una obligació i fins i tot en una qüestió d'honor omplir la cistella més que el veí. Els resultats són els previsibles: boscos malmesos i les muntanyes que semblen les Rambles de Barcelona.

Però volia posar l'èmfasi en la política dels mitjans de comunicació sobre aquest tema. Darrerament, sobre tot gràcies a programes com Caçadors de bolets, que tenen un èxit sorprenent i que no acabo d'entendre, la gent encara té més psicosi per anar a la recerca de bolets. Fins i tot en fan previsions, com amb el temps meteorològic!

No cal ser un micòleg per adonar-se que tot això és pura façana. Una manera d'atraure l'audiència i, de pas, d'estimular l'economia de les comarques de muntanya. Però, a la llarga, representa el començament de la fi de l'accés lliure al bosc.

Hi ha una cosa que molta gent que va a la muntanya no entén: la muntanya no és de tots. Una part dels boscos són privats i pertanyen a determinades persones o empreses. L'altra part, sol ser comunal, és a dir, que pertany a un determinat municipi. Tampoc els dominis comunals són "de tothom", sinó que històricament i legal pertanyen als habitants d'un determinat municipi.

Així doncs, el mínim que podria fer tota aquesta massa ingent de persones que pululen pels nostres boscos és tenir una mica més de cura amb allò que fan, ja que estan ocupant un espai aliè, en contra del que es puguin pensar.

D'altra banda, hi ha espais protegits on no es poden collir bolets. Es tracta dels parcs Naturals i altres espais d'interès ecològic. Però com que pel fet ser espais excepcionals allà s'hi solen fer bolets en major varietat i quantitat, aquesta prohibició és vilment ignorada per tothom i són els llocs on més pressió boletaire sol haver-hi.

En bona mesura, els responsables d'un accés desordenat al medi són aquests programes de televisió on es pot veure persones ocupant els boscos i accedint-hi amb tot-terrenys a llocs més o menys dificultosos .

Finalment, crec que caldria regular el sector. No és el mateix un senyor o una senyora que van al bosc a omplir la cistella que un professional que carregarà quilos i quilos de bolets per després vendre-se'ls i obtenir uns guanys.

En tot cas, igual que està limitada la caça i la pesca i cal treure's un carnet, a l'igual que hi ha vedats per a la caça i per a la pesca i les quantitats a caçar/pescar estan limitades, crec que s'hauria de fer una cosa similar amb el món del bolet. En cas contrari, aviat haurem d'anar a collir bolets als boscos de centre-Europa, perquè aquí no en quedarà ni un.