09 d’octubre 2008

Perduts (com cada any)

Cada any quan arriba la tardor, patim del mateix mal: un munt de boletaires desapareguts al mig del bosc i els serveis d'emergències han d'anar a cercar-los perquè s'han perdut o s'han fet mal i no poden tornar pel seu propi peu.

Sembla que no aprenem la lliçó. A més, gairebé sempre el perfil del boletaire perdut obeeix a un d'aquests dos patrons: senyor de mitjana edat de fora de l'àrea que s'ha perdut perquè no coneix la zona o senyor gran que s'ha perdut perquè se li ha anat el cap o que ha patit algun accident.

Però no hi ha manera. La dèria d'anar a caçar els bolets sembla que anul•la qualsevol precaució racional. Encara no han entès que el bosc no és el jardi de davant de casa o el parc municipial? El bosc té els seus perills i en segons quines condicions, és fàcil de perdre-s'hi, encara que es conegui molt bé. Tothom pot tenir un mal dia.

Per això, sol ser bo no anar mai sol, sortir a una hora prudent, no ficar-se per llocs desconeguts i anar prenent referències contínuament. Tot i així, el mal temps o una distracció poden produir un contratemps.

I és clar, els que han de resoldre sempre la papereta són els serveis d'emergència. D'acord que per a això estan, però els rescats a la muntanya, sobre tot de nit o si s'han d'emprar segons quins recursos (helicòpters, gossos, etc) sóm molt cars i s'haurien de reservar només per a les desgràcies inevitables, no per als despistats de torn.

1 Comments:

At 10:44 a. m., Blogger ALP2500 said...

Això només tindrà solució en el moment en que els equips de salvament i rescat, facin pagar per les seves actuacions.
Un altre solució seria obligar a que cada persona que surt a la muntanya porti la seva assegurança per aquestes situacions així com a mínim la factures les pagarien les asseguradores .

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home