06 d’octubre 2008

Memòria històrica

Ara que finalment sembla que s'ha obert la prohibició no escrita de parlar dels crims comesos abans, durant i després de la Guerra civil espanyola i està de moda això de la 'memòria històrica', potser que ens hi posem també a la Cerdanya.

Per desgràcia, la història recent de la nostra comarca va estar farcida de crims i d'injustícies, primer per part dels anarquistes i després per part dels franquistes guanyadors de la guerra.

Com una mica pertot arreu, hi ha hagut un cert pacte de silenci de no remoure el passat a fi de poder construir un futur en pau. Fins aquí d'acord. Però el que no pot ser és que no se sàpiga ara la veritat. Perquè van passar moltes coses i sovint només es coneix una de les dues versions.

Sobre una història esbiaixada és impossible construir un futur estable. La desmemòria no és bona, ja que si, tot coneixent la veritat tenim tendència a repetir els mateixos errors, imagineu-vos què passa quan no tenim ni això.

Tant de bo algú es decideixi aviat a treure-li el pols de l'oblit a la història cerdana de la Guerra civil. Crec que fóra bo per tothom posar a cadascú al seu lloc. No es tracta d'inventar-se herois ni dolents, només de poder tenir una perspectiva sòlida d'aquells anys en què es va patir tant i que han deixat una marca inesborrable.

3 Comments:

At 6:10 p. m., Blogger ALP2500 said...

a Veure Enric en una comarca com la nostres , que tenim poc mes de 15.000 habitants vols dir que es prudent treure la pols de sota la catifa, Pensa que som una comarca on hi ha veins que porten mes de tres generacions sense parlar-se per qualsevol tonteria dels avis i el odi va creixent a mesura que passa el temps. I si hi ha algú que volgui treura la pols al oblit millor que sigui de fora i que no tingui arrels ceretanes, així com a mínim no li podran tirar en cara que no sigui objectiu.

 
At 3:43 p. m., Blogger Meister said...

És que queda gaire gent les famílies dels quals fossin a la comarca durant la guerra civil?

No fotem! Si érem quatre gats (famílies) llavors!

Aquestes paraules fan una certa ferum de por, d'algú o alguna família que utilitzés la guerra per imposar-se als veïns. Qui no té res a amagar, res ha de témer.

I ja començaria a ser hora de dir les coses pel seu nom, abans no passi com el descobriment d'Amèrica i es tergiversi tot plegat.

 
At 6:26 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Crec que haurien de ser historiadors de fora o gent d'aquí però que haguessin arribat fa relativament poc, així no tindrien conflictes d'interessos.

Remenar o no remenar, heus ací la qüestió!

Doncs jo crec que cal remenar una mica. Hi ha moltíssima gent que ha viscut tota la vida enmig de mentides i això no s'hauria de transmetre a les properes generacions.

Fa poc vaig parlar amb gent entesa d'aquest tema i em vaig quedar molt parat d'alguns aspectes del final de la guerra civil a Puigcerdà dels quals no tenia ni idea i que em van esgarrifar. M'agradaria saber, per exemple, si són o no són certs.

D'altra banda, gent que avui se les donen de virtuosos i de perdonavides, van fer el seu gran negoci després de la guerra de manera més aviat bruta.

És bo que se sàpiga? Home, jo crec que sí. Crec que la història ha de deixar tothom al seu lloc. Si no, per què serveix?

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home