Al Pirineu, amb un esclop i una espardenya

Darrerament en premsa han sortit algunes notícies sobre com n'és de dolent (o directament, inexistent) el transport públic dins i entre les comarques de l'Alt Pirineu. Molt poc ferrocarril, poques línies de bus i gairebé res més.

Si vull anar de Puigcerdà a la Seu, tinc una línia de bus, amb una freqüència de pas penosa. Però és que si vull anar a Andorra o a Vielha encara ho tinc pitjor. En el segon cas, hauria de recòrrer a estranyes combinacions, com baixar primer a Lleida o a Barcelona.

És evident que el trànsit per l'Alt Pirineu està pensat només per al transport privat i fins i tot això, d'aquella manera. No hi ha comunicació ràpida entre Puigcerdà i Ripoll (ni en tren ni per carretera), ni entre la Seu i Sort, ni entre gairebé cap capital de comarca amb les veïnes. L'única excepció és Puigcerdà i Berga, per un túnel de peatge.

Les administracions no han invertit en transport públic al Pirineu. Sembla que només se'n recorden de nosaltres el cap de setmana i, és clar, com que la major part de la gent que hi puja ho fa en cotxe, la resta no sembla importar gaire.

No m'estranya que les relacions interpirinenques siguin tan escasses. Per viatjar de punta a punta, a menys que ho fem per les autopistes perifèriques franceses o espanyoles, es triga una eternitat. I si ho vols fer en transport públic, senzillament no es pot. Entre la manca de bones infraestructures viàries i la inexistència de transport públic, als pirinencs ens costa moltíssim conèixer-nos i tenir una certa relació de veïnatge.

No tinc clar quina ha de ser la solució, però és evident que alguna cosa caldrà fer. El model de transport privat està començant a entrar en crisi, especialment pels preus dels carburants i per qüestions ecològiques, com l'escalfament global. Si es vol apostar pel transport privat pertot arreu, també s'haurà de fer alguna cosa al Pirineu.

Per desgràcia, els nostres polítics no ens tenen gaire en compte. Demogràficament som poc importants, tot i que el que ens pot salvar és el fet que l'ocupació vacacional i de cap de setmana és força massiva i el volum de negoci a la muntanya és notable.