15 de maig 2008

La fi d’una etapa

Ahir vaig prendre una decisió personal sobre la meva pertanyença a un projecte local. Es tracta de la Junta directiva del Club Gel Puigcerdà. Hi he estat allà poc més d’any i mig i he contribuït dins de les meves possibilitats al dia a dia del Club. Crec que, en general, ha estat una experiència ben positiva i m’ha permès de conèixer molta gent.

Però per desavinences personals greus amb algun membre de la Junta, una altra persona i jo hem decidit plegar per evitar problemes més greus i tractar d’evitar que la cosa degenerés en una situació insostenible per a tothom.

Ho lamento, perquè sento que en certa manera deixo la directiva quan encara hi ha molta feina per fer i amb molts projectes pendents. Però el que no pot ser, no pot ser i a més és impossible.

Han estat uns mesos molt intensos, amb moltes hores de dedicació, amb problemes i també amb grans satisfaccions, que m’han permès conèixer el funcionament intern d’aquest gran club i d’aprendre molt d’hoquei gel. També m’ha servit per relacionar-me amb moltes persones que, d’altra manera, no hauria tractat mai. I també ha servit per viatjar força, alguns cops en condicions força originals i precipitades.

Estic orgullós d’haver-hi estat, especialment en aquest any tan assenyalat com és el del 50 aniversari del Club i d’haver aportat el meu granet de sorra. Pel que fa a mi, ara s’obrirà una nova etapa en la qual disposaré de més temps per fer altres coses que potser havia deixat arraconades, com el Grup de Recerca de Cerdanya o el llibre sobre la flora de la Cerdanya.

L’única cosa que lamento és aquest regust agredolç que resta, per no haver pogut concloure la legislatura de la Junta de manera natural i per haver hagut de plegar per causes alienes a la meva voluntat. Però la vida és així i tampoc no cal amoïnar-se gaire. Quan es tanca una porta, se n’obre una altra.

Per acabar amb aquest tema, vull desitjar molta sort als que es queden, especialment als jugadors, des dels nens de l’escola base, fins als grans, tant els sènior com les noies. Tant de bo, la propera temporada sigui curulla d’èxits com l’actual. Sort i ànims.