Els reis de la muntanya

Fa poc es parlava de la presència l’óssos al Pirineu català provinents del costat francès de la serralada. Ara, es parla del llop de Riu que va ser vist al poble quan venia a presentar els seus respectes al Sr. Alcalde. Per desgràcia, no va ser gaire ben rebut i si s’arriba a acostar més, igual el cusen a trets.

El Sr. Alcalde de Riu es queixava, i potser no amb manca de raó, que des del Parc Natural del Cadí-Moixeró no li havien donat explicacions sobre el fet. Bé, entenc que els pocs operaris que té el parc no estan a l’aguait, darrere de cada arbre a veure si albiren un llop. Però possiblement sí que tinguessin alguna idea sobre el tema, ja que estan fent un seguiment sobre la població de llops que té actualment el parc.

Sembla ser que aquest és nouvingut i, en comptes de provenir d’Itàlia com els altres, podria haver vingut de la serralada cantàbrica. Un llop ibèric. Vaja, un del país. El titular dels diaris era ben clar i català: “el llop ha tornat” i si no el tornem a exterminar, per quedar-s’hi, espero.

M’agrada molt anar per la muntanya i us asseguro que no hi deixaré d’anar perquè hi pugui haver óssos o llops. El que no faré, és clar, és anar untat de mel o amb un xai degollat a l’esquena, de nit i fent crits d’animal ferit a veure si se m’acosta una fera d’aquestes.

Pels nens, no patiu. Només cal que no els deixeu sols. I això val tant si hi ha feres com si no n’hi ha. Habitualment, els llops i els óssos no ataquen els éssers humans. Clar que si van amb cries i els comenceu a llançar rocs igual s’emprenyen. No us emprenyaríeu vosaltres si li llancessin pedres als vostres fills?

Entenc que la meva postura, ho dic clarament, a favor de la reintroducció de feres a la muntanya no és gaire popular. Però opino que la natura ha de tenir els seus predadors naturals. Primer, perquè és el que toca a l’ordre natural de les coses; segon, com a mesura restauradora del desequilibri que l’home ha introduït; i tercer, per evitar plagues i creixements excessius d’altres animals que estaven controlats quan hi havia predadors carnívors.

Potser algun pagès s’emprenyarà perquè li maten bestiar. L’administració li pagarà i, en tot cas, no vull ser irrespectuós amb els ramaders, però a veure quant dura aquesta forma de vida, perquè sembla que les coses no els van gaire bé. S’han tancat explotacions ramaderes, s’han abandonat camps, els boscos recuperen allò que un dia se’ls va prendre… i les feres un altre tant.

Un dia tindrem alguna desgràcia personal i llavors el debat es revifarà. Però també la gent hauria d’entendre que la muntanya no és com el parc de Collserola “a lo grande”. Hi ha unes normes que cal respectar i així tothom en sortirà benparat.

De moment, que ningú pateixi pels llops o pels óssos. No ensorraran la porta de casa vostra i se us menjaran de viu en viu els vostres fills. Jo em preocuparia més aviat perquè no els fotin un tret i s’acabi l’aventura d’aquests animals, que habiten a les nostres llegendes. Homo homini lupus.

A fi de comptes, la contaminació mata i no prohibeixen els cotxes. Fumar, mata i l’Estat ven el verí als estancs. Hi ha centenars de morts cada any a les carreteres i ningú no prohibeix la benzina. Són aquestes activitats més lògiques que el fet que a la muntanya hi hagi alguna fera? Què voleu que us digui…