05 de maig 2008

Urbanisme a Puigcerdà (I)

Darrerament, Puigcerdà ha estat (i serà) notícia per tot un seguit de temes relacionats amb l’urbanisme. Anem punt a punt.

Primer, hi ha problemes amb les noves escoles que s’han de fer al sector de la Baronia. Entre l’Ajuntament i la Generalitat no es posen d’acord. A sobre, hi ha problemes amb la disponibilitat dels terrenys.

Hi ha bàsicament tres maneres d’obtenir terrenys de caire públic (deixant de banda la sempre temuda expropiació): la donació voluntària (per exemple, una herència, com va ser el cas d’alguns dels terrenys que posseïa l’Hospital), la reserva de terreny en un nou pla d’edificació i la compra directa del terreny.

És evident que l’actual administració ha fet servir bàsicament la segona opció. No sé si per manca de diners o perquè li resultava més còmode. En tot cas, no pot emprar-se exclusivament aquesta opció, ja que pot comportar problemes a llarg termini. Per exemple, si volem fer alguna cosa en una determinada zona, haurem de requalificar tot el sector per reservar terreny i, això, afavoreix l’especulació urbanística i la sobreedificació.

Segon, l’hospital transfronterer. Qui ens manava ficar-nos en un projecte com aquest? La idea em sembla bona i fins i tot pionera, però no oblidem que els pioners sempre paguen els plats trencats de la manca d’experiència. Lluitar contra la burocràcia catalana, espanyola i francesa em temo que és un malbaratament excessiu d’energies per a una administració tan petita com la de Puigcerdà.

Dit d’una altra manera, que potser el projecte ens ve gran. Si hagués estat idea de França o d’Espanya o fins i tot de Barcelona, potser sí que s’hi haurien mogut més. Però ha estat idea nostra. I ja sabem quin concepte tenen dels pobles de muntanya a capital, oi? Si els podem fotre l’aigua els l’ha fotem! No parlem ja d’haver-nos de suportar les contínues fiblades per tal que moguin els seus culs de les seves poltrones per tirar endavant aquest projecte.

Tercer, el nou estany on, sembla que tant sí com no, volen instal·lar canons de neu artificial. Molt bé. A mi, tant se me’n dóna. Jo no visc a prop i no hauré de suportar el soroll espantós que fan. Això sí, haurem de pagar entre tots la factura de la llum per produir neu contínuament, perquè a poc que s’hagin estudiat els informes meteorològics de la darrera dècada –ho han fet?- veuran que el nombre de dies de glaçada s’ha reduït considerablement respecte de la dècada anterior i si tenim en compte l’escalfament global, la cosa anirà a pitjor. Però en fi, si voleu llençar els diners que no tenim…

Quart, el creixement de l’àrea esportiva del Poliesportiu de Puigcerdà, on s’hi estan invertint grans quantitats de diners en forma de crèdits –que teòricament pagarà el Poliesportiu i altres administracions- en noves edificacions d’utilitat, com a mínim, discutible. Cal una pista de tennis coberta? Ens cal un altre pavelló de bàsquet? Potser sí. Em diuen que aquestes infraestructures són necessàries, però em pregunto si Puigcerdà no té altre prioritats.

Cinquè, l’incabable obra de la Seu: el Museu Cerdà, que si fos per l’actual administració, s’hauria de convertir en una sala d’exposició fotogràfica permanent, amb personal mínim. Això suposant que no se’ls acudeixi la idea de convertir-lo en un pàrquing per a cotxes o en una pista de skate, és clar.

L’altre dia, uns nois andorrans em preguntaven per la situació del Museu i els la vaig explicar. Es van mostrar molt sorpresos i em van dir si és que l’Ajuntament no se n’adonava que un Museu sempre representa un increment del turisme i una infraestructura necessària? Els vaig dir el que penso: que no. Que sembla ser que no a tot arreu dos i dos fan quatre. Ah sí, no hi ha diners, és clar, no hi ha diners. Si no se’n busquen i no es gasten i és clar que no hi ha diners!

Finalment, el projecte de remodelació del centre. Però això ho deixo per al proper post, perquè crec que es mereix un tractament més extens.

6 Comments:

At 2:37 p. m., Blogger Juan Angel Amaro Martinez said...

La escuela......si finalmente se edifica al costado del cuartel de la guardia civil ya me contarán dónde queda el tema de la seguridad de los niños, pero también la especulación de los terrenos cercanos,primera razón de peso para construir allí.

El hospital, allí me quito el sombrero porque bien vale la pena pagar el precio político si finalmente se consigue el objetivo, eso sí, las futuras urbanizaciones previstas en su entorno inmediato no permitirán en un futuro una ampliación del hospital, ¿esto ha sido tomado en cuenta? o haremos como la futura remodelación de la plazas?.
El nuevo lago, muy buena la iniciativa,al fin un lugar fuera de la villa donde se podrá en un futuro cercano disfrutar de un espacio verde con relativa tranquilidad.
El poli....no lo veo mal, esas instalaciones pueden ser el motivo a potenciar diversos campeonatos y de esa forma darle el uso al tiempo que la villa y la comarca pueden convertirse en punto de referencia deportiva a varios niveles.
El museo....es posible que como toda obra pública aún por un lustro no veamos culminadas sus obras, eso siempre y cuando algún iluminado no
venga con intenciones de construir a su costado a modo de arrendamiento o similar, un restoran o algo parecido, enotonces veremos cómo en velocidad AVE las obras culminan.
Pásate más tarde por el blog http://asiteveopuigcerda.blogspot.com/
que escribiré algo sobre la remodelación de las plazas y cuándo no acerca de el trato "integrador" que de forma personal se me brinda.

 
At 3:13 p. m., Anonymous Meister said...

Com molt bé has dit, tenim una administració petita, per allò bo i per allò no tan bo. El que realment surt econòmic és fer edificis de 6 o 7 plantes, plens de serveis públics en una parcel·la de 1000 m2 per 70.000 habitants a Barcelona.

Malhauradament, en el nostre poble hem de fer front a despeses que, per deixadesa de l'administració catalana, hem hagut d'assumir com a municipi. Si a tot això hi sumes les inversions que s'han de fer per arreglar carrers, pagar el material que es fa servir a l'hospital (que poca gent sap que no ho paga l'ICS) i a sobre intentar que no caigui el patrimoni municipal (ajuntament inclòs), fer escoles que són competència de la Generalitat, fer hospitals on la consellera diu una cosa a tot déu i després no paga, pagar les factures dels famosos ascensors... I no em vull deixar de repartir culpes de despeses als centenars d'associacions que demanen subvencions per activitats i que no accepten un no per resposta, centenars d'associacions que no busquen finançament privat i només generen activitats amb diners públics. I les places de la residència? I la gent que va fent entrades i sortides programades a l'hospital per tal de gaudir dels avantatges de la gratuïtat durant un temps concret? I les multes per no reciclar bé, qui les paga?

Si al final, jo el primer, ens queixem molt de moltes coses però al final hom ha d'entendre que tot es pot fer, i s'ha de fer, però alhora és complicat i tothom es qeuixaria per crear un col·lapse total de difícil justificació.

El que deu passar, potser, és que no hi ha un pla estratègic i un programa concret d'actuació per prioritats en totes les àrees. Dóna la sensació que no hi ha prou hores al dia per anar més enllà del posar pedaços a la canonada allà on perd aigua. Potser que ens plantegem si necessitem un ens municipal professional, remunerat com una feina normal, i no un seguit de voluntaris amb una petita compensació que amb bona fe dictin el present i el futur del poble. Trist és que a Llívia (1000 hab.) cobrin un 30% més que a Puigcerdà (9800 hab.).

Clar que més sou implica més hores de dedicació directa i fitxada, i també podria posar en dubte les intencions de molts dels candidats que sortirien de sota les pedres per ocupar la cadira. En fi, tota decisió té un costat fosc i potser no estem disposats a perdre la innocència que tenim actualment.

 
At 4:05 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Anem per pams. En primer lloc, crec que hi ha manca d'interès en algunes inversions com al Museu.

Pel que fa a la Residència i a la Guarderia, es van voler tirar endavant sense tenir prou lligat el finançament amb la Generalitat, per tenir l'obra enllestida per a les eleccions. Ara ho paguem.

És cert que la Generalitat i altres administracions no s'hi escarrassen gaire amb nosaltres, com també és cert que moltes subvencions s'han perdut perquè ni s'han demanat. No sé ara mateix, però això ha succeït en un passat no gaire llunyà.

D'altra banda hi ha molts municipis catalans de la grandària de Puigcerdà que no tenen aquests problemes de finançament i que no tenen tampoc entrades de diners provinents del turisme i de la indústria i bé que se'n surten. Suposo que és una qüestió de racionalitzar la despesa.

A Puigcerdà s'han malsignat molts acords que ara ens hipotequen. Això és culpa de vàries administracions municipals, però d'un únic signe polític. Potser que hi pensin una mica.

És el que deia amb el Poliesportiu, per posar un exemple (que consti que no tinc res en contra). S'inverteixen molts diners per obres que potser tindran un cert rendiment popular, però dubto molt que tinguin gaire rendiment econòmic.

Amb això no vull dir que només es facin coses que donin diners, però és que de coses que donin diners no se n'estan fent gaires. Per exemple, per què tenim una àrea de promoció de la Vila? Per fer bonic i organitzar festes? Per enfrontar-nos amb el comerç en ple?

No sé, jo crec que les coses es poden fer d'altres maneres. Potser sóc un il·lús, però a mi això de "no hi ha diners" no m'ho crec ja. Quan volen fer alguna cosa, ja treuen els diners de sota de les pedres. Jo crec que el que no hi ha és voluntat d'arranjar certs problemes de Puigcerdà. El que no entenc és el perquè.

 
At 4:06 p. m., Blogger Juan Angel Amaro Martinez said...

deja MEISTER entonces al Cesar lo que es del Cesar, que el ayuntamiento cumpla el deber de lo que le corresponde y que reclame con energía al gobierno lo que al gobierno le corresponde hacer.
De esa forma no te lamentarás tanto, no recibirán tantas críticas y podrán realizar una gestión como Dios manda.

Al final, es mejor hacer lo que realmente corresponde, hacerlo bien y no abarcar más de lo que vuestra capacidad puede realizar, y me refiero a ambas, la económica pero también la intelectual, que bie la utilizan para ser totalitarios e instransigentes, bien y muy bien sabes a qué me refiero y si quieres puedes contestarme en mi blog, o a mi correo, saravista100@hotmail.com.

 
At 12:58 p. m., Anonymous Meister said...

L'administració pública i, en concret els ajuntaments, no generen un duro. No hi ha diners, i és molt fàcil dir que n'hi ha perquè es van fent coses. Òbviament, la pregunta que sorgeix és d'on surten els diners. La resposta també és fàcil i autoenganyar-se no és bo: surten a base de crear més dèficit públic. Tothom pot demanar l'endeutament dels ajuntaments de tot el país, de fet són dades que es publiquen anualment. Fa uns anys, si no recordo malament, era Gironella el municipi més endeutat per càpita, i l'índex d'endeutament era de més del 140%.

De fet, moltes famílies viuen per sobre de les seves possibilitats i l'endeutament familiar està per sobre del 114%, essent un dels més alts de tot Europa. Amb això, és normal que tothom amb poca capacitat de previsió i estalvi, econòmicament i intel·lectual, reclami a l'administració arribar on ells no han estat capaços. Això està abocant l'ens públic a una espiral de despesa incontrolable i impossible de reduir si no és cancel·lant serveis i compromisos contrets.

Arribats en aquest punt, on els ingressos són minços (en part per culpa del sistema de finançament dels ajuntaments i del sistema català), el sistema de requalificar i guanyar sòl públic no em sembla malament com a solució més o menys ràpida d'obtenció de patrimoni i, en última instància, de diners. No fa tant l'ajuntament venia les parcel·les que li pertocaven en certes urbanitzacions en subhasta pública. Òbviament no podem convertir un òrgan de govern en una empresa privada i tampoc és electoralment interessant retallar serveis... Així que no hi ha volta de full. Sempre podrem dir, difamar, pragmatitzar, discutir sobre què s'ha de fer i com s'ha de fer però tingueu per segur que si trobés la solució no em dedicaria a perdre el temps en un ajuntament: directament em forraria i deixaria als demés mortals amb els seus inútils i estèrils debats.

Per altra banda, tampoc crec que ningú ens acabi fent cas, ni el govern ni l'oposició, així que anem arreglats tots plegats.

Després vols fer alguna cosa i ni que tinguis subvenció directa i menteixis a qui te la dóna pel que fa a balanços, ni trobes diners ni suport per donar un valor afegit a aquest poble. I al damunt, per intentar-ho, et vegis abocat al més absolut dels ostracismes. Però això són figues d'un altre paner... o no?

 
At 1:33 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Sí, en això darrer tens raó: si mires de fer qualsevol cosa pel teu compte, que no et passi res! :(

Sobre el tema de la requalificació, em sembla bé sempre que no sigui l'única solució que es contempli.

Les taxes d'endeutament elevades són dolentes, però tinc entès que tenim un endeutament a Puigcerdà que déu n'hi do!

En tot cas, m'he limitat a fer un resum d'un seguit d'actuacions urbanístiques discutibles, res més.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home