Urbanisme a Puigcerdà (I)

Darrerament, Puigcerdà ha estat (i serà) notícia per tot un seguit de temes relacionats amb l’urbanisme. Anem punt a punt.

Primer, hi ha problemes amb les noves escoles que s’han de fer al sector de la Baronia. Entre l’Ajuntament i la Generalitat no es posen d’acord. A sobre, hi ha problemes amb la disponibilitat dels terrenys.

Hi ha bàsicament tres maneres d’obtenir terrenys de caire públic (deixant de banda la sempre temuda expropiació): la donació voluntària (per exemple, una herència, com va ser el cas d’alguns dels terrenys que posseïa l’Hospital), la reserva de terreny en un nou pla d’edificació i la compra directa del terreny.

És evident que l’actual administració ha fet servir bàsicament la segona opció. No sé si per manca de diners o perquè li resultava més còmode. En tot cas, no pot emprar-se exclusivament aquesta opció, ja que pot comportar problemes a llarg termini. Per exemple, si volem fer alguna cosa en una determinada zona, haurem de requalificar tot el sector per reservar terreny i, això, afavoreix l’especulació urbanística i la sobreedificació.

Segon, l’hospital transfronterer. Qui ens manava ficar-nos en un projecte com aquest? La idea em sembla bona i fins i tot pionera, però no oblidem que els pioners sempre paguen els plats trencats de la manca d’experiència. Lluitar contra la burocràcia catalana, espanyola i francesa em temo que és un malbaratament excessiu d’energies per a una administració tan petita com la de Puigcerdà.

Dit d’una altra manera, que potser el projecte ens ve gran. Si hagués estat idea de França o d’Espanya o fins i tot de Barcelona, potser sí que s’hi haurien mogut més. Però ha estat idea nostra. I ja sabem quin concepte tenen dels pobles de muntanya a capital, oi? Si els podem fotre l’aigua els l’ha fotem! No parlem ja d’haver-nos de suportar les contínues fiblades per tal que moguin els seus culs de les seves poltrones per tirar endavant aquest projecte.

Tercer, el nou estany on, sembla que tant sí com no, volen instal·lar canons de neu artificial. Molt bé. A mi, tant se me’n dóna. Jo no visc a prop i no hauré de suportar el soroll espantós que fan. Això sí, haurem de pagar entre tots la factura de la llum per produir neu contínuament, perquè a poc que s’hagin estudiat els informes meteorològics de la darrera dècada –ho han fet?- veuran que el nombre de dies de glaçada s’ha reduït considerablement respecte de la dècada anterior i si tenim en compte l’escalfament global, la cosa anirà a pitjor. Però en fi, si voleu llençar els diners que no tenim…

Quart, el creixement de l’àrea esportiva del Poliesportiu de Puigcerdà, on s’hi estan invertint grans quantitats de diners en forma de crèdits –que teòricament pagarà el Poliesportiu i altres administracions- en noves edificacions d’utilitat, com a mínim, discutible. Cal una pista de tennis coberta? Ens cal un altre pavelló de bàsquet? Potser sí. Em diuen que aquestes infraestructures són necessàries, però em pregunto si Puigcerdà no té altre prioritats.

Cinquè, l’incabable obra de la Seu: el Museu Cerdà, que si fos per l’actual administració, s’hauria de convertir en una sala d’exposició fotogràfica permanent, amb personal mínim. Això suposant que no se’ls acudeixi la idea de convertir-lo en un pàrquing per a cotxes o en una pista de skate, és clar.

L’altre dia, uns nois andorrans em preguntaven per la situació del Museu i els la vaig explicar. Es van mostrar molt sorpresos i em van dir si és que l’Ajuntament no se n’adonava que un Museu sempre representa un increment del turisme i una infraestructura necessària? Els vaig dir el que penso: que no. Que sembla ser que no a tot arreu dos i dos fan quatre. Ah sí, no hi ha diners, és clar, no hi ha diners. Si no se’n busquen i no es gasten i és clar que no hi ha diners!

Finalment, el projecte de remodelació del centre. Però això ho deixo per al proper post, perquè crec que es mereix un tractament més extens.