09 d’octubre 2007

A qui li importa?

Una de les coses que més llàstima em fa és el poc suport públic que tenen algunes persones i entitats cerdanes que es deixen la pell treballant desinteressadament per un objectiu, sense cap ànim de lucre i que, a la llarga, ningú no valora.

Un dels casos que més clama al cel és el cas de la fundació ADIS, que ha de lluitar contínuament per obtenir espònsors amb què pagar les seves actuacions i activitats. No podrien tenir les institucions una mica més d’interès al respecte, més tenint en compte que aquesta fundació els fa una part de la feina que, altrament, haurien de fer ells?

Això passa una mica amb tot. Trobem associacions de molts tipus: veïnals, esportives, culturals, etc, que no cerquen enriquir-se, sinó satisfer una sèrie de necessitats o interessos globals i molts cops romanen en el mé absolut anonimat.

A veure, quants de vosaltres coneixeu, per exemple el grup d’escacs que hi ha a Puigcerdà? No és precisament un grup de poc nivell. Però tampoc crec que rebin gaire suport. Això sí, desconec si el cerquen o no. En qualsevol cas, es mantenen en un anonimat força discret.

I què em dieu d’altres entitats de la comarca que no coneix pràcticament ningú, com Joventuts Musicals de la Cerdanya, que es dedica a organitzar concerts, especialment per promocionar joves talents?

Hi ha gaire gent que protestés en el seu dia pel nul cas que li feien a José Antonio Hermida, campió olímpic i europeu de BTT? O el cas encara més flagrant de Kílian Jornet, campió mundial, que no rep pràcticament cap ajut de l’administració, mentre aquesta inverteix molts diners en projectes més que discutibles?

I què fa la societat civil? Doncs no gaire cosa. Per tant, és normal que si la societat civil no pressiona, els polítics tampoc es moguin. A fi de comptes, si no ensumen vots, no obren l’aixeta dels diners, que sembla que siguin seus.

De vegades m’agradaria ser més optimista i poder veure l’ampolla mig plena, però és que en aquests casos, no és que la vegi mig buida, sinó que la veig seca i esgotada. Sort dels herois anònims que lluiten per tirar endavant algunes iniciatives. Tant de bo n’hi hagués molts més i tinguessin el reconeixement que, en canvi, preferim regalar-los a esportistes o famosos que cobren ingents quantitats de diners per fer la seva feina. Si és que arriben a tant.

1 Comments:

At 6:36 p. m., Blogger Meister said...

Jo diria que és a l'inrevés: no afluixen més diners perquè ja els han afluixat tots simplement pel fet que no són seus. I així tenim un ajuntament arruïnat malgrat la bonança econòmica, amb un forat descomunal a la factura de l'aigua (que pròximament pujarà enormement l'import) sense llicències d'obres entrants i algú amb bona fe intentant fotre una mica d'ordre a tot aquest merder.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home