L’extinció dels bolets

Estem ja en temporada de bolets i, personalment, tinc molt poques ganes d’anar a la muntanya a caçar-ne, tot i que altres anys esperava frisós que arribessin les primeres pluges. Però d’un temps ençà, cada cop tinc menys il·lusió per això d’anar a collir bolets.

El motiu és ben senzill: anar a la muntanya comença a fotre fàstic. Tot ple de gent, cotxes, soroll… sembla les Rambles! La veritat, això ja no és el que era. A més a més, degut als allaus de boletaires de l’àrea metropolitana de Barcelona que ens visiten els caps de setmana, molta gent de la comarca, gent gran, sobre tot, aprofiten per anar a omplir les cistelles a mitjan setmana.

El resultat és que, encara que t’aixequis molt d’hora dissabte, vagis on vagis, t’ho trobes tot ple de gent i cada cop costa més d’omplir la cistella. Has de caminar cada cop més (millor deixar el cotxe lluny, perquè si no et foten el jardinet ben de pressa) per competir amb més i més gent.

A tot això, cal afegir que cada vegada hi ha més llibres, webs i intercanvi d’informació a través d’internet que desvetllen els raconets més secrets dels nostres boscos. Total: surt més a compte comprar-los al mercat –sobre tot si l’any és bo i no són massa cars- que els pots triar amb més calma. Això sí, igual els bolets vénen de Centreeuropa, perquè Catalunya és deficitària en producció de bolets: en consumeix molts més dels que produeix.

La qüestió no és, però, collir-ne molts o collir-ne pocs, sinó l’experiència d’anar a cercar-los. De sempre et trobaves gent, però en general eren força respectuosos amb el medi i tampoc n’hi havia tants i tants. Ara, és insofrible.

Els boscos suporten una pressió extrema quan arriba la tardor i surten els primers bolets. Cal dir que molts d’aquests bolets no els planten els nans del bosc per fer contents els boletaires barcelonins, sinó que tenen una important funció ecològica de nodrir els arbres a les arrels dels quals es troben connectats. Per tant, si els fem malbé o els collin en excés, estem fent malbé tot el bosc.

Tard o d’hora, l’administració haurà de posar fre a aquestes invasions tardorenques als boscos del Pirineu. S’han plantejat diverses possibilitats: carnets de boletaire, impostos, taxes d’accés al bosc… En tot cas, alguna cosa caldrà fer, perquè això difícilment durarà indefinidament.