19 de setembre 2007

Esport o espectacle?

L’altre matí, mentre esmorzava, estava escoltant la tertúlia del programa d’en Cuní a TV3. Va intervenir un senyor que va dir que això dels esports estava molt bé, “perquè fomentava la identitat nacional”. I jo em pregunto: Esports? Identitat nacional? Doncs ni una cosa ni l’altra!

Primer, perquè d’esports no tenen res. En tot cas, serà esport pels jugadors que el practiquen. Però qualificar d’esport un partit Barça-Real Madrid ho trobo ridícul i cínic. Quin esport? Això és un enorme negoci que beneficia molta gent i un gran espectacle per a tots aquells a qui els agraden aquestes coses (teniu raó si penseu que a mi no).

D’altra banda, la gent s’identifica amb els colors del seu equip. Els motius poden ser molt diversos: perquè representa la seva ciutat o el seu país, per política, per fotre el veí, per tradició familiar, perquè sí…

Però per què continuem parlant d’esport quan realment és una versió modernitzada del circ romà? Aquí, els jugadors no solen morir al camp de joc, però pel que fa la resta, poques diferències hi ha entre el modern futbol (o bàsquet o el que sigui) i els espectacles romans.

Per tant, potser que posem les coses al seu lloc i parlem d’espectacles o de jocs, no d’esports. Esport és el que fa el senyor o la senyora que va a la piscina a nedar o que va a fer senderisme.

I per descomptat, res té d’esport el motociclisme o l’automobilisme que darrerament ens hem d’empassar, tant si ens agrada com si no, perquè te’l trobes pertot arreu i tothom en parla. Més circ romà. O si ho preferiu, més curses de quàdrigues modernitzades.

La segona qüestió, la de la identitat… per favor! No tenim prou raons de tot tipus perquè cadascú tingui la seva d’identitat? No n’hi ha prou amb la història, la llengua, la cultura o la política? És que realment un país es construeix amb els colors de la bandera del Barça? Malaguanyat país aquest!

Perquè, no ho perdem, el Barça és més que un club: I tant! És una empresa. Una gran corporació que mou quantitats enormes de diners i d’interessos. Només cal veure la d’hòsties que es donen els candidats a presidir-lo abans i després de les corresponents eleccions. No n’hi ha tants d’interessos per presidir Òmnium Cultural o l’Associació cultural de sant Gargamell del Bages, no.

Deixem-nos de punyetes, doncs i parlem clar i català. A cada cosa pel seu nom. Jo no parlo de les decisions de la directiva del Barça, perquè no tinc per costum ficar-me a criticar els consells administratius de les empreses de les quals no formo part. I, per descomptat, la meva identitat ve definida per molts factors, però entre ells no es compta el fanatisme esportiu, ni el repapieig absurd d’una cantarella gens ni mica identitària.

14 Comments:

At 1:56 p. m., Anonymous Autodeterminació per La Molina said...

D'acord tens raó, però...
si mai ( Deu no ho volgui) les llibertats del nostre pais tornen estar amenaçades, quina es l'entitat que tothom agafarà com a icona per reprentar el seu pais, cultura,parla, etc etc?
segurament tornaria a ser el Barça,
per això el Barça es més que un club, i no una empresa...

Sort avui

 
At 3:41 p. m., Anonymous Anònim said...

Abans d'agafar el barça... hi ha moltissimes altres coses que identifiquen mes a Catalunya.
Si ens ha de representar el barça o qualsevol altre club de futbol, a mi hem cauria la cara de vergonya !!!
Meister, que opines ?

 
At 4:51 p. m., Anonymous Free for LA MOLINA said...

d'acord tens raó, pero si la gent en el seu moment va agafar el Barça, será per què potser era una cosa comú a tot catalunya, o potser per que el fet de que cada diumenge o un parell de vegades l'any donava la possibilitat de manifestar-se o mostrar simbols "rebels"...
No crec que fós un fet casual i segur que es digne d'estudi per un Sociòleg.
Lo dit, Sort Avui

 
At 5:14 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Vist així, encara ho tinc menys clar. Vull dir que crec que els antics símbols, sense menystenir-los, han de deixar pas als nous.

Avui dia no té sentit utilitzar el Barça com a símbol del país perquè tenim altres mitjans polítics i lliures per fer-ho.

És més, si es vol fer servir el futbol com a símbol identitari, trobo que seria més encertat lluitar per unes seleccions esportives nacionals.

A mi això no em treu la son, vull dir que no ho considero pas prioritari, però si necessitem aquests símbols, millor adaptar-se a la situació actual.

I per descomptat, que respecto totes les opinions. Cadascú es pot identificar amb allò que més li agradi.

 
At 1:44 p. m., Anonymous meister said...

La qüestió identitària compta amb molts factors que cal analitzar separadament i com a tot sentiment o pensament humà sovint rau en incoherències i contradiccions, fruit de la nostra naturalesa aleatòria. Amb això em vull referir (que no defensar) a les actituds més espanyolistes, passant per un centre més o menys difús fins al comunisme. Aquí al nostre país tenim un problema o una virtud que ens diferencia per bé o per mal de la resta: el sentiment catalanista. Aquest sentiment que ens fa autoafirmar com a entitats amb identitat pròpia i distinta dels del voltant ha superat les barreres tradicionals polítiques i l'eix dreta-esquerra. L'altre dia vaig escoltar una magnífica entrevista de la "Terribles" (amb sa germana he tingut el gust de tractar-hi i és igual que ella, però bona gent eh!) on subratllava la singularitat d'un partit com CDC, fora de les posicions habituals i marcadament catalanista. Certament el càncer de CDC és Unió, però tot partit polític ha de tenir la seva cara i la seva creu.

Tornant al tema identitari, crec lògic que per tradició s'adopti el Barça com a extensió del catalanisme en l'àmbit del "circus maximus". El que ja no em sembla tant coherent és que la gent adopti símbols d'altres èpoques sense qüestionar-los, simplement per mimetisme, i més absurd em sembla la canterella que repeteix el president Laporta sobre el catalanisme, fent un cínic exercici d'engany i autoengany vinculant els sentiments de la gent amb una empresa com el Barça. Lamentable certament com porta el club, com enganya a la gent i als socis, com utilitzen els sms de final del partit per donar visions partidistes i allunyades de la realitat, com manipulen a la premsa i com filtren informació per liquidar a cert jugador o a cert personatge del famós entorn. Per no dir els privilegis que obtenen de la seva posició, el mercat negre de samarretes dels jugadors, de material del 1r equip, d'entrades per partits importants, dels viatges que es fan a compte del club... I sí, jo critico el consell d'administració del Barça perquè en sóc soci, perquè m'agrada el futbol com a espectacle i perquè sóc del barça per tradició; però no sóc tonto ni em deixo pujar a cavall com el 99% dels socis i simpatitzants.

 
At 1:57 p. m., Anonymous La Molina is not Alp said...

Ep Meister, de les teves reflexions

Ets un "perillos" despota, que et penses que estas per sobre del bé i del mal, tanta prepotencia, no pot ser bona,
que et fa pensa que la resta de la gent " es deixa pujar al cavall, o es tonta"?
una mica d'humilitat, si us plau.
gent amb la teva actitud de superioritat , sobra en la Blogosfera. I per això he deixat de llegir el teu Blog.

prente algo

 
At 4:21 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Bé, no us baralleu pel Barça que no val la pena ;) Però feu el que vulgueu, mentre no us insulteu :D

 
At 9:49 p. m., Blogger Meister said...

Què trist que a l'hora de rebatre amb reflexions i arguments ferms un comentari lliure i raonat s'hagi d'emprar la desqualificació personal. Recordo que el despotisme és un govern d'una autoritat singular, una sola persona o un grup de persones estretament relacionades, que governen amb poder absolut. A aquests governants se'ls anomena "dèspotes". La paraula insinua un regnat tirànic; suposa una forma de control absolut de tot ciutadà. Crec que la meva manera d'expressar-me no condueix en cap via a la definició de despotisme. En qualsevol cas, no em treu pas la son qui llegeix o deixa de llegir el meu blog. De fet, hipòcrites com tu que tiren la pedra i amaguen la mà no hi han de fer res a la blogosfera. Et convido a fer un blog només per fotre'm a parir, almenys la teva existència haurà trascendit una mica el teu submón de la Molina.

Salut!

 
At 11:49 p. m., Blogger Meister said...

Per cert, rellegint el que havia escrit, rectifico el percentatge: enlloc del 99% hi poso un 51% (evident perquè va guanyar les eleccions). Sembla que tocar tema futbol és tocar tema tabú i que expressar opinions en contra del que un altre pugui arribar a pensar és un delicte digne de desqualificació.

Així anem... Potser si no t'agrada el que escric és que no ho entens? O que no saps llegir?

 
At 12:06 a. m., Blogger Meister said...

Per cert, aprèn a escriure correctament que no costa res cuidar una mica l'ortografia. I si t'ha de consolar, em prenc cada dia un polo de llimona o taronja del Mercadona.

Algú en vol un?


Per cert Enric, què et sembla combinar l'activitat universitària que et vaig comentar amb un taller per nens? Quan pugi en parlem in person!

 
At 9:35 a. m., Anonymous free said...

Una pregunta, Meister?

Tu a la escola eres el nen repalent de la clase, oi?

i ara clar, ets dels que no ho diuen, però segur que votès Unió o PP.

m'aburreix llegir els teus comentaris...son tan ... tan. llarg,repelents, prepotents, " " CULTS"...uff quina mandra

i ara descansa , xato

 
At 10:37 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Si us plau, no entreu en desqualificacions personals. Si us voleu estovar, quedeu en un lloc fosc XDDD

Bromes a part, si voleu discutir del tema, benvinguts sigueu, però crec que llançar-se els trastos al cap no és de bona educació. Ja ha quedat prou clar què opineu l'un de l'altre.

 
At 10:51 a. m., Blogger Meister said...

Sort que no et guanyes la vida de vident... xD

Patètic.

 
At 12:54 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

El tema del taller em sembla bé. Ho comentem quan ens veiem.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home