Civisme a l’Europa oriental
Fa poc he estat uns dies a Romania acompanyant l’equip del Club Gel Puigcerdà a
Els passa una mica com als catalans: parlen una llengua diferent i tenen una cultura diferent, tot i que ells ara mateix no tenen autonomia, encara que la reclamen. Per cert, que saben de l’existència de Catalunya i ens tenen com a model en algunes coses.
La ciutat té uns 45.000 habitants i va ser una de les moltes poblacions de Transsilvània que va ser destruïda –literalment- per ordre del dictador comunista Ceaucescu per tornar a ser reconstruïda amb un model urbanístic basat en gratacels de ciment. Bogeries estalinistes.
Els edificis es troben, en general, en força mal estat, suposo que per la manca de serveis i de diners. Per que us feu una idea, no vam veure ni una sola grua –aquí que són tan familiars- i les bastides són de fusta!
Però tot i així, una cosa sí que cridava l’atenció: el civisme. El mobiliari urbà, que no és precisament abundant, es troba en relatiu bon estat de conservació. No hi ha vandalisme. Allò que trobes deteriorat és perquè és vell, no perquè l’hagin trencat. I no serà per manca d’oportunitats, perquè la gent està molt de temps al carrer.
Els joves, que són molts, ja que és una ciutat universitària, surten de nit, sobre tot divendres i ocasionalment dissabte i s’emborratxen suposo que com a tot arreu. Però no es dediquen a destrossar res.
La ciutat tenia moltíssims parcs i jardins que, llevat que no els seguen l’herba, estaven perfectament conservats. Als carrers hi havia flors penjades als fanals, com a molts dels nostres pobles, però la gent no se’ls emporta a casa seva.
És curiós, perquè des de fora semblaria que a aquests països, molt més pobres que el nostre, les coses encara serien pitjors, però no. Com a detall curiós, tenen molt poca policia, perquè suposo que no els fa cap falta.
Nosaltres vam passejar de nit per la ciutat uns quants dies i no vam tenir cap problema ni vam veure cap perill. Sembla que hauríem de pensar-nos-ho això del civisme.
Una companya de l’expedició em comentava que potser el problema és que tenim massa diners i massa temps per pensar i que potser aquest era el nostre problema. Realment, és per rumiar-s’ho.
posted by Yarhel (Enric Quílez) @ 11:23 a. m.
4 comments
4 Comments:
Segurament el concepte de civisme i de propietat pública el tenen una mica més desenvolupat que nosaltres. El que passa és que has pensat en que robar a un pobre no és gaire bon negoci? Vull dir, podent anar a robar i a atracar a Alemanya, Itàlia, Espanya, Anglaterra... és molt més rentable. Només cal mirar els percentatges de delictes a casa nostra per veure qui els comet: en el tràfic de drogues, prostitució, tràfic d'armes, assalts a xalets, segrests... tot comès majoritàriament per gent de l'est. Potser en les drogues hi ha més presència de sudamericans i marroquins, però crec que no m'equivoco pas de gaire.
Sense anar més lluny, a la meva padrina li roben tot el que planta a l'hort una parella de moldaus d'un pis del costat.
Ves amb compte, que algú et podria dir racista o xenòfob. Tenim que tenir molt clar que qui està be al seu país no vindrà pas aquí.
Ni racista ni xenòfob. També hi ha espanyols que roben i trafiquen, però no van pas allí a fer-ho, sinó que es queden aquí.
Qui ho vulgui malinterpretar és el seu problema, crec que ho he deixat prou clar.
Rectifico: es prestava a la malinterpretació. Mil disculpes perquè aquest no era el sentit del missatge.
El vertader missatge era: per robar, has de robar a qui alguna cosa té. I com més tingui, més rentable et surt el robatori, tràfic, etc... Així que és normal que aquí tinguem més problemes d'aquesta índole que no pas allí. Apart, aquí es detecten i allà s'utilitza el soborn.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home